Periodista

Abandoneu la ciutat, construirem un país

‘Victus’ és una gran novel·la. No només narra a partir del seu protagonista el relat de la guerra de successió, sinó que concentra la mirada en detalls molt significatius que permeten trobar paral·lelisme amb la situació actual.

Un any abans de la caiguda de Barcelona, el 1713, quan la facció borbònica començava a menjar terreny als partidaris de Carles III i aquest abandonava Catalunya a la seva sort per la corona d’Àustria, molts dels “adinerats” que havien donat suport a les institucions i llibertats catalanes no van trigar gaire a fugir de la ciutat de Barcelona. Canvien les tornes, les jaquetes també. Semblava un “quan acabin aquesta estupidesa de defensar les llibertats ja tornarem”. Van tornar, amb la ciutat arrasada i centenars de morts.

Fa un parell de setmanes, quan Artur Mas va ser escridassat en la cerimònia d’entrega dels premis del torneig de tenis ‘Barcelona Open Banc Sabadell’, la imatge dels qui abandonaven Barcelona aquell 1713 em va venir al cap. 300 anys més tard el discurs esdevenia un fet diferencial, “quan Mas acabi amb l’estupidesa aquesta del dret a decidir tornarem amb ell”. Mai han estat per la independència ni tan sols per consolidar unes abstractes estructures d’Estat, però votaven a Convergència i Unió fins el passat setembre quan una marxa d’un milió i mig de catalans els va espantar.

1713, “rendiu-vos a Felip de Borbó”. 2013, “recupereu la proposta del pacte fiscal”. 1713, “Felip serà indulgent”. 2013, “cal negociar un nou model de finançament per redreçar la situació”.

Amb el procés pel dret a decidir, temut per la possibilitat que surti “sí”, els catalans ens quedarem sols. Sols si pensàvem comptar amb el suport dels qui fa 300 anys van marxar de la ciutat. Més sols quan el moment de votar s’apropi.

El paral·lelisme és sorprenent, tindrà el mateix resultat? A diferència de fa 300 anys aquest cop guanyarem. De la derrota sorgeixen esperances i lliçons a aprendre, la de 1714 ens diu que no podem perdre. No podem tornar a perdre. Aquest cop no. No hem de témer a les conseqüències de votar “sí”. “Ningú té més por a la llibertat que un esclau”. Abandoneu la ciutat, nosaltres construirem un país.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials