Periodista

Barcelona i l’anarquisme

La setmana passada vam tornar a presenciar aquell espectacle rutinari de cada manifestació social on un grup de vàndals trenquen mobiliari urbà. La vaga del 29M va deixar moltes imatges reivindicatives, de les quals, quasi totes van quedar en un segon pla per les violentes.

Divendres 30, igual que l’1 de març, les manifestacions de la capital catalana van ser portada d’alguns diaris nord-americans i molts es van preocupar per la imatge a l’exterior que podia donar: “perdrem turisme!”. Aquest és un problema menor. Barcelona des de finals del segle XIX ha estat una ciutat lligada a l’anarquisme i el que comporten els seus mètodes, a la vaga general del 1917 van construir barricades i van intentar parar l’activitat dels tramvies. El resultat va ser de 70 persones mortes. Un precedent que podem ampliar amb les vagues que es van convocar la Setmana Tràgica de 1909 i la del1919, en aquesta última es va aconseguir tenir jornades laborals de 8 hores però sempre fent ús de la violència.

Al dia següent de la vaga general del 29M l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista a ‘El Món a RAC1’, va donar un pas endavant i va apuntar que molts d’aquests actes van ser provocats per una organització. Es referia a la CGT? Aquesta organització va publicar al seu lloc web una editorial que comentava els actes violents d’aquesta manera: És veritat que hi ha hagut incidents. Però més enllà de judicis ètics en un sentit o en un altre, està clar que els incidents que hem viscut avui a Barcelona probablement han de tenir alguna cosa a veure amb el creixement de l’atur, la impossibilitat pràctica dels joves i no tan joves de trobar una feina i un habitatge digne. Que ens expliquin què té a veure el malestar amb agredir a un treballador de l’Estació de Sants o trencar el mobiliari d’un botiguer que no vol fer vaga. No si val justificar certes accions amb el malestar, igual que és injust estar en contra de la vaga perquè la situació econòmica personal és bona.

Històricament Barcelona ha estat la capital de l’anarquisme a Europa i en la majoria de totes les manifestacions que han convocat s’ha fet ús de la violència, sobretot a finals del XIX i principis del XX. El problema que ara tenim no és la imatge que estem donant a l’exterior sinó que això pot persistir en cada concentració social i pot anar a pitjor fins a un punt que ho considerem normal.

Que al 2012 hi hagi organitzacions que facin ús de tàctiques del 1909 per manifestar-se contra el sistema és preocupant. No és coherent que certs col·lectius demanin drets per als joves i els treballadors i igualtat de gènere –idees de progrés- quan després resulta que els retrògrads són ells. Quin sentit té fer ús d’un mètode que té més de 100 anys? La Constitució espanyola només té 34 anys i ja ens sembla antiga, què pensaríem si en tingués més? El mateix passa amb els mètodes, abans a l’escola el mestre pegava als alumnes perquè aprenguessin ara ja no. Abans les vagues provocaven aldarulls, ara…, també. Cal saber situar-se en l’època que es viu.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials