Periodista

Barcelona, t’has de mantenir ferma

Passades les cinc de la tarda el compte oficial dels Mossos d’Esquadra alertava via Twitter que una furgoneta acabava de provocar un “atropellament massiu” a les Rambles de Barcelona: “possiblement varis ferits”. Minuts abans, diferents usuaris de la mateixa xarxa social començava a generar un neguit, “alguna cosa passa a les Rambles”.

Quatre minuts més tard del primer missatge d’avís, la policia catalana posa en marxa el dispositiu policial i demana no difondre fotos de l’operatiu. Transcorren dotze minuts, “eviteu la zona de les Rambles per tal de no obstaculitzar les tasques dels serveis d’emergència”. A les 18:15h oficialitza que hi ha víctimes mortals i ferits. A les 18:50h confirma que és un atemptat terrorista, s’activa el protocol.

Durant aquest marge de temps les esgarrifances, les trucades entre familiars, amics i coneguts van anar succeint al mateix ritme que les fotografies i els vídeos es difonien mentre els mitjans de comunicació feien el seu homenatge a l’informe ‘Reuters Institute for the Study of Journalism’ de l’any 2015, de la Universitat d’Oxford, que sentenciava que els mitjans espanyols eren els menys fiables. Telecinco emetia en directe l’actuació policial mentre el director d’El Periódico li cremaven els dits per ser el primer a piular una exclusiva: ‘La CIA va avançar fa dos mesos als Mossos que la Rambla era objectiu del jihadisme’. Crònica Global es pregunta on era Puigdemont, “el presidente de la Generalitat, presente en la paella de Pilar Rahola en Cadaqués, es el último de los grandes mandatarios en pronunciarse sobre el atentado”, mentre els d’espuma bocal recordaven l’acció d’Arran contra la massificació turística. Tot s’hi val en el món indigent del minut de fama. Entre mesquins i ronyosos queda la cosa. I sí, no podien faltar els qui es van ofendre perquè la policia i els dirigents polítics catalans van pronunciar-se en la seva llengua.

De clics, odi i exclusives va la cosa. Ser escabrosos i alimentar la morbositat. De la mateixa manera que tenim la política que ens mereixem, tinguem clar que comptem amb una premsa que s’alimenta de la carronya. No importen els morts i els ferits. No hi ha lloc per a la humanitat ni el respecte.

No era notícia

No era notícia que a l’Hospital Clínic hi havia cua per donar sang, en només dues hores ja estaven cobertes totes les reserves. No era notícia que a Facebook en pocs minuts quasi 2.000 barcelonins es van oferir per ajudar. No era notícia que els taxistes s’oferien gratuïtament per transportar aquells que ho necessitessin. No era notícia, no dóna clics.

No ocupen grans titulars, però humanitzen i dignifiquen una capital ferida. Ciutats que varen viure el mateix modus operandi com Niça, Berlín, Londres i Estocolm, que quan foren atacades ens varen fer malpensar en la possibilitat que això passes a casa, s’han aixecat de la mateixa manera que ho farà Barcelona.

Des d’Anglaterra em recorden per missatges de Whatsapp que el terrorisme no ha de canviar el nostre estil de vida, els hi explico que si hi ha una ciutat que sempre s’aixeca és la nostra. La capital de Catalunya s’ha de mantenir ferma, no ha de deixar que el terror pugui amb ella. I així ho farà.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials