Periodista

Benvolgut cotxe

A l’autopista no hi ha res que em doni més ràbia que pagar un peatge per dos quilòmetres més enllà estar aturat per retencions. És el problema de cada estiu i de cada català que té la brillant idea d’anar a la platja. Aturats i sense avançar, aquest diumenge mirava el meu cotxe com qui mira a la seva parella que vol deixar.

Cotxe, de debò que t’estimo, però estar amb tu cada vegada se’m fa més difícil. Aquest diumenge al matí tenies el dipòsit mig ple, i se’t veia tan feliç! A la tarda, amb ‘l’accelera i frena’ de les retencions, només et quedava l’últim esglaó segons l’indicador. El teu pessimisme se’m contagia. Maleïda crisi, abans et convidava a uns menús de gasolina de vint euros boníssims que t’atipaven amb més de quinze litres, ara al mateix preu amb prou feines en tens per a tretze gotes. M’agrada visitar llocs amb tu, anar a la platja o a la muntanya, però els bandolers del segle XXI, els peatges, em tenen atemorit. T’assalten cada cinquanta quilòmetres o menys a punta de barrera i reclamant un Teletac, una VISA o un pagament manual. A vegades he pensat en ser-te infidel i agafar el transport públic, però a qui vull enganyar, un viatge d’anada i tornada a un lloc de quatre zones té el mateix preu que un aperitiu al desaparegut Bulli.

Cap a on va la nostra relació? A una assegurança més barata? A fer viatges curts i a punt mort? No, no em treguis el tema de les sortides que faig en bicicleta perquè no tenen res a veure amb tu. Què hem de fer? No sé si preciso d’una resposta o d’una millor remuneració.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials