Periodista

Canal 9, ara que volen fer periodisme

El tancament de Canal 9 ha regirat l’estomac dels qui creiem en el periodisme i en els mitjans de comunicació públics. Les últimes hores de la cadena valenciana varen ser dramàtiques, les imatges que s’emetien semblaven la reproducció d’un documental antic que ens mostra les pitjors escenes de la censura d’un sistema totalitari. Periodistes que volen seguir informant mentre la policia s’endinsa a les entranyes del mitjà per apagar l’activitat.

Hi ha molts debats al voltant del tancament, el principal, la màquina de cremar diners que suposava per als valencians una televisió que era capaç de remunerar  amb 6.000 euros les aparicions de Jesús Mariñas al programa Tómbola. Oferir un contracte per 2.025.770 euros, més IVA, a la productora de José Luis Moreno pel programa Planta 25 i pagar un sou a la presentadora de l’espai infantil Babalà i el programa de karaoke Canta, canta, María Abradelo, de 270.000 euros, més IVA. Caldria saber quin impacte econòmic suposava per a cada programa, però les xifres per si soles criden l’atenció i enutgen a qualsevol ciutadà.

No hauria de quedar ocult, en aquest debat, la qüestió periodística dels professionals. El refrany “de perdidos al río” podria servir de metàfora per entendre què va passar a Canal 9. Llegia a Twitter, “Fa molta gràcia veure periodistes als que els ha tornat l’ètica periodística amb el finiquito. Però #RTVVnoestanca”. I el cert és que aquests últims dies hem estat escoltant testimonis de professionals que alertaven de la censura a la qual estaven sotmesos, les pressions dels directius i dels mateixos polítics que volien influir en la informació de la cadena. Em pregunto, si no s’hagués arribat a la situació actual, hauria continuat aquest exercici propagandístic que denuncien? Haurien callat o hagueren lluitat?

El refrany, que fa referència a un moment de batalla en el qual l’enemic t’empeny cap al riu i el soldat ha d’escollir entre l’aigua o l’espasa, és una trista metàfora del que ha passat. La no independència de Canal 9, les denúncies de manipulació i la censura que patien havien d’haver-se fet públiques des del primer moment que es varen començar a intuir. Perquè ara ja és tard. Ara que volen fer periodisme, s’han quedat sense mitjà.

 

Publicat a www.revistamirall.com

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials