Periodista

Comença la campanya de la valentia, el somriure i la democràcia

 Des que el Parlament va oficialitzar el xoc de trens amb l’aprovació de les lleis del Referèndum i de Transitorietat que l’escalada de pressió de l’Estat per evitar la votació està arribant a extrems que reclamen molta serenor per part del poble català.

Les imatges d’impotència, ràbia i sobreactuació de la setmana passada reprodueixen molt fidelment l’actitud que aquests dies està adoptant l’Estat. La Guàrdia Civil a les portes d’una impremta i un mitjà de comunicació. El Tribunal Constitucional presentant querelles criminals contra la Mesa del Parlament i el Govern. L’amenaça directa als alcaldes. Ordres clares perquè els Mossos d’Esquadra i la Policia Local busquin qualsevol indici de cooperació amb el referèndum. Notificar als mitjans públics que vigilin quin contingut publiquen sobre l’1-O -vulnerant així l’article 20 de la Constitució sobre la llibertat de premsa-. Retenir 200 policies de la Guàrdia Civil a Catalunya que canviaven de destí i preparar 4.000 policies per trepitjar territori català. Ordenar el tancament de la pàgina web del referèndum. Censurar un acte a favor del dret a decidir a Madrid.
El clima és el que és perquè hi ha un problema polític que una part no ha volgut resoldre, i aquesta és l’Estat. No és el Partit Popular ni Mariano Rajoy, és l’aristocràcia, l’oligarquia i l’statu quo d’un país que actua des de la impunitat i el deure vital de salvar l’honor d’una nació que consideren milenària. És, en definitiva, un sistema que regala 60.000 milions dels ciutadans als bancs i persegueix 5 milions d’euros d’un procés participatiu que posa en risc els poders establerts.
Si durant aquests últims set dies la pressió ha estat constant, amb l’inici oficial de la campanya del referèndum el clima pot esdevenir asfixiant. És en moments com aquests quan l’independentisme s’ho juga tot. Els mitjans de comunicació observen atentament els passos de Rajoy, l’home que va iniciar la campanya contra l’Estatut i ara recull aquella resignació amb la ferma voluntat de votar. El referent d’Erdogan pesa molt a Europa, i només pensar que un estat membre de la Unió sondeja una actuació que trenqui amb els valors europeus regira l’estómac del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que ahir esquivava mullar-se davant de l’eurodiputat Terricabras dient que tenia ciàtica.

Tarragona acull el primer gran acte de campanya electoral de l’independentisme. I, casualitat o no, divendres Rajoy visitarà Catalunya i els socialistes diumenge celebren la festa de la Rosa a Gavà amb Pedro Sánchez. És la campanya del ‘Sí’ contra la campanya del ‘No ho vull admetre’, però això és un referèndum.
Els dies que vénen, i els cops que prepara l’Estat, exigeixen amb més fermesa que mai que la valentia sigui símbol inequívoc de la determinació per votar. Fer-ho amb un somriure, gest per naturalesa dels qui exerceixen el seu dret a decidir. Els de la campanya del ‘No ho vull admetre’ han resumit, per manca de disposició a dialogar, el debat a la cruïlla de la democràcia. Les urnes no tenen preguntes prohibides.
Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials