Periodista

‘Crack del 2008, pues volvió a pasar’

A principis del 2000 es va editar un documental anomenat ‘Crack del 29, cómo pudo pasar’ que, com diu el seu nom, es preguntava com podia haver succeït tal desastre a Wall Street aquell any. Un seguit d’economistes i fins i tot un premi Nobel d’economia explicaven la de “bajanades” que es van fer aquell any perquè tot acabés rebentant. Aquest mateix documental es va emetre aquest passat cap de setmana al ‘Canal Historia’ i els paral·lelismes que hi havia eren terrorífics.

Les imatges en blanc i negre mostraven una societat que en molts punts de la ciutat era desnonada de casa seva, alguns d’ells resistien ocupant el pis il·legalment i altres anaven a campaments de les afores de la ciutat per construir-se barracons on refugiar-se. Les taxes d’atur eren elevadíssimes, centenars de persones feien cua per poder cobrar un mínim de la prestació de l’Estat mentre que un home amb bona roba i un barret blanc venia el seu cotxe per 100 dollars perquè es va arruïnar. Mentre, en segons quins llocs, es convocaven concursos de ball on el premi era de 500 dollars per la parella que es passava més estona ballant – podien ser hores i dies i la majoria acabaven sent atesos per un metge perquè es desmallaven per l’esgotament -. La imatge d’una dona arrossegant el seu marit per simular que estava conscient i guanyar el premi era horrible.

Ocupació, desnonament, atur i gent que s’ha quedat sense res són els principals trets característics d’una crisi, és evident, però el que més sorprèn és la causalitat i la broma que feien els entrevistats: “¿cómo podían creer que la especulación era la solución?” “Compraban y vendían pisos como churros” (…) mentre que un últim rematava: “hay que tener en cuenta que todo el mundo venía de los happy twenties”.

L’ésser humà s’ha de dir que és genial, el crack del 2008 ve dels “feliços 2000” i el “nou ric”. L’especulació era el pa de cada dia – igual que ara la corrupció – i la compra venda de pisos era el nou negoci familiar. Zapatero va negar la crisi i en res ja anunciava “brotes verdes”. Herbert Hoover, president dels Estats Units durant el crack del 29 va fer el mateix, va negar la crisi i deia que no existia per minimitzar la desconfiança dels inversors.

Quan es va editar aquest documental els entrevistats quedaven sorpresos de la poca intel·ligència econòmica dels seus homòlegs de feia quasi vuitanta anys. Vuit anys més tard han estat ells els que han quedat retratats. Dintre de res podrem veure un anunci d’un nou documental de ‘Canal Història’ que dirà: “dels creadors de Crack del 29, cómo pudo pasar’ ara ve, ‘crack del 2008, pues volvió a pasar”. Amb això d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra som uns artistes.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials