Periodista

CSQP i En Comú, com retrobar l’espai natural

La sessió d’investidura in extremis de diumenge passat va marcar un punt d’inflexió en l’espai que vol ocupar ‘Catalunya sí que es pot’ en el procés constituent. Si durant la campanya va moure’s en l’onada sobiranista i el 27S va reclamar no formar part del bloc del ‘no’ a la independència (tampoc en el del ‘sí’), les intervencions de Lluís Rabell van definir la seva posició al costat de les forces que s’oposen a l’autodeterminació, escenari incòmode quan has definit el teu partit com “una llista sobiranista”.

Amb un discurs que en molts moments desprenia teatralització i excés d’interpretació fins al punt de caricaturitzar un home emprenyat, Rabell va mancar de naturalitat. No només pel fet de pronunciar unes paraules que contrastaven amb la gestualitat i el to, sobretot pel caràcter reformista que, fins fa pocs mesos, era propietat del PSC més indefinit, descol·locat i superat. Si el 27S van demanar no ser comptats en el bloc del ‘no’ a la independència, diumenge titllaven de somiatruites, enganyifa i fanfarronada el camí que tracen Junts pel Sí i la CUP amb el lideratge del president Carles Puigdemont. Ho varen fer menystenint el caràcter rupturista dels cupaires i reduint la solució a un referèndum pactat. Un capítol que a molts els recorda tres diputats al Congreso, una consulta negada, un 9N amb querelles i la solució d’unes eleccions autonòmiques per resoldre l’atzucac.

De la mateixa manera que el discurs de CSQP va semblar artificial, també ho és el fet que una força com aquesta, i la que representa En Comú, s’exclogui del procés constituent per a la consecució de la República catalana. Molt molest deu estar el sector independentista d’ICV que va donar suport a CSQP amb l’estratègia que està traçant el partit d’esquerres. L’hemeroteca recull declaración molt clares: “ens situem en el sí al dret a decidir i en l’aposta per l’autodeterminació de Catalunya”, “es pot se independentista i votar CSQP” i “el 9-N vaig votar ‘sí-sí’ perquè m’ho demanava el cos”.

Twitter Lluís Rabell

L’espai natural de CSQP i En Comú Podem és al costat del procés constituent, sobretot de la CUP. El caràcter rupturista i reformador d’aquesta esquerra lliga amb el projecte social i nacional que ara empenyen els 72 diputats del Parlament de Catalunya que representen l’independentisme.

Per què negar aquest espai?

Hi ha un marc polític per entendre el discurs i la desorientació d’aquesta esquerra progressista a Catalunya: el resultat del 20D i el lligam amb el projecte polític de Pablo Iglesias. Les eleccions generals van donar la victòria a una força que va centrar la campanya en el dret a decidir dels catalans i el canvi que juntament amb els moviments del País Basc, València i Galícia podien produir en el govern central. La perifèria contra el centralisme, un clàssic que sempre ha resultat en derrota. Un moviment encertat per tenir una bona representació, però insuficient per posar en escac un Estat oligarca. La línia vermella per negociar és el referèndum, la solució passa per una reforma constitucional. El mateix atzucac de sempre. La perifèria destinada a esperar i/o demanar permís.

Espai natural

No descobrirem l’autèntica essència de CSQP fins que l’Estat tingui un nou govern o les negociacions per produir la convocatòria d’un referèndum amb PP, PSOE i C’s esdevinguin la crònica d’una mort anunciada. El votant i el perfil que s’identifica amb el missatge rupturista de Podem qualla perfectament amb les aspiracions de la República catalana.

Quin sentit té oposar-se a mocions per a l’inici del procés constituent aprovat per Junts pel Sí i la CUP que recullen mesures contra la pobresa energètica o garantir el principi de reallotjament a les famílies i persones que viuen un procés de desnonament? Pot un moviment com aquest permetre’s votar ‘no’ al text que reclama que cap persona quedi exclosa del sistema nacional de salut, un sistema educatiu consensuat amb la comunitat educativa, una acció contra la llei ‘mordaza’, empoderar el municipalisme, establir un marc de relacions amb l’ACNUR per cooperar en l’acollida de refugiats o potenciar la igualtat efectiva entre homes i dones? Com s’explica que una força de caràcter sobiranista no doni suport a establir la renegociació del pagament del deute per prioritzar els interessos socials? Difícil d’argumentar que un partit que recull aquestes reclamacions en el seu programa voti no, però així ho va fer en la moció presentada al Parlament de Catalunya el 9 de novembre del 2015, en la primera sessió de l’actual legislatura.

CSQP i En Comú han de sumar-se al procés constituent, és el seu espai natural. Negar-ho no fa més que dotar de caràcter artificial el seu discurs, la seva essència i forma de fer. No fer-ho és reproduir els errors del PSC més perdut.

 

 

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials