Periodista

Deixi’ns votar

Aquest diumenge quan va acabar el ’30 minuts’ dedicat a la Via Catalana no vaig poder evitar sentir tristesa. Un contrast amb l’emoció i l’esperança que m’omplia el mateix 11 de setembre quan recorria la via de Barcelona. La pregunta que em rondava el cap -servirà d’alguna cosa?- m’apareixia constantment davant dels titulars informatius que anunciaven la imminent reunió entre Margalló i els ambaixadors de Letònia i Lituània. Havien ossat parlar de Catalunya i la seva possible independència. Pam-pam al culet, els nens no s’han portat bé.

Una dona que feia la cadena al tram de la Diagonal s’agafava de la mà d’una companya i comentava: “avui ho veig possible, demà ho veuré molt lluny”. La sensació que el somni és molt a prop però que es transforma en utòpic abans de començar a construir-lo és una constant. La barrera invisible que metafòricament simbolitza la postura del govern espanyol envers a la consulta. Aquesta mena d’imposició d’un statu quo inamovible, ranci, oxidat. Un cos agonitzat endollat a la respiració assistida.

La impotència de dir una vegada i una altra que vols votar allò que vols ser, que tens dret a decidir-ho. Un principi que fins i tot els qui es denominen periodistes d’esquerres intenten enterrar perquè no ho inclou la Constitució. La famosa Carta Magna que no prohibeix l’activitat dels partits d’ideologia feixista que anuncien en els seus web noves accions contra els catalanistes. L’escrit que no es pot retocar si no és per posar fi a la teva sobirania econòmica perquè Europa controli el teu dèficit.

Les declaracions de la vicepresidenta del govern, Santamaría, menystenint els manifestants. Les gestions de Margallo per posar fre als possibles suports europeus que pot rebre Catalunya i el nou discurs d’Almunia sobre l’exclusió que suposaria de la Unió Europea la independència. Com diria Maria del Mar Bonet, què volen aquesta gent? I afegiria, “de nosaltres”.  Deixi’ns votar. Saben que tenen una majoria silenciosa que desequilibra les enquestes a favor del “no”. Procuraran que no tinguem cap suport públic. Ens atemoriran amb el no res que suposa no formar part de la UE – igual que Suïssa, Noruega o Andorra-. Deixi’ns votar! “Sí” o “no”. Per respecte a la mobilització per segon any consecutiu de més d’un milió de persones. Deixi’ns votar per respecte a la democràcia i a les persones que sense violència manifesten un desig: decidir.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials