Periodista

Dues lectures de les municipals del 2015

Els resultats d’aquest diumenge ens empenyen a fer dues lectures que, al meu entendre, no tenen cap lligam. Si es volia fer d’aquestes eleccions la prèvia del 27S, avui ens afanyem a justificar els resultats d’una manera o altra per donar la versió positiva, un clàssic de les nits electorals.

En més d’una ocasió he manifestat que no es pot relacionar el món municipal amb el nacional, en l’àmbit local els ciutadans voten a la persona o el projecte. En la majoria de municipis del país la relació del candidat amb els seus veïns és un factor destacat, sempre poso l’exemple de Sant Pol de Mar. L’any 2011 es va presentar una força nova feta per gent del poble amb el nom de Junts, es va quedar a un regidor de treure l’alcaldia a CiU. Aquest model el podem prolongar a molts pobles d’aquest país que voten partits que es presenten només en les eleccions locals.

Primer lectura, la nacional

Ahir a la nit tant gent de CiU com d’ERC em feien arribar un comentari que posava en dubte la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. Espantats pels resultats de Barcelona, cometen l’error de sobreentendre que a les eleccions catalanes hi haurà derrota sobiranista tot i les sumes que s’han anat fet a través de la xarxa.

CFzhNzwWIAE69EX

 

Hi haurà 27S? Si no n’hi ha, serà un dels enganys polítics més descarats dels últims anys. CiU ha volgut gestionar la dimensió de les manifestacions de l’ANC com ha cregut que era millor, i ara s’ha topat amb la pèrdua del control de l’Ajuntament de Barcelona que hagués tingut un rol molt important durant la campanya electoral amb les festes de la Mercè pel mig. A més, impera la sensació que el procés està tocat i que s’han mesurat malament els ritmes.

“Mai hi havia hagut tants regidors independentistes a Catalunya com ara”. No oblidem que dins d’aquesta suma hi ha membres d’Unió que el mes de juny decidiran, en concret el dia 14, quin serà el seu posicionament sobre la independència.

1432540919367

Si les forces sobiranistes volen guanyar, han d’ampliar el discurs social, fer arribar el missatge a les zones amb menys participació i renovar la imatge dels qui rodegen els líders. Acostar un perfil de joventut i veterania en la lluita social.

Segona lectura, Barcelona

Avui a Madrid la lectura que feian molts mitjans d’esquerres era “Podemos gana en las dos grandes capitales, Madrid y Barcelona”. En el cas de la capital catalana s’entén amb un gràfic que ahir exposava TV3: hi ha dues Barcelones, i en la de color verd (BCNenComú) la participació és la que solia ser més baixa en les eleccions municipals. La imatge és rellevant, la Diagonal marca dues ciutats. Guanya una força d’esquerres, i ICV-EUiA a punt de desaparèixer com a marca, és el preu d’haver venut l’espai mediàtic i les infraestructures polítiques per sobreviure.

Captura de pantalla 2015-05-25 a las 16.22.32

 

El problema que tindrà ara Ada Colau és que la seva legislatura serà observada amb lupa i està obligada a fer realitat totes les promeses que han despertat els qui s’abstenien de votar. Algunes d’elles, per cert, són competència de la Generalitat. Amb qui pactarà? Aquest matí ho ha resolt: PSC-ERC-CUP.

Em confessava un periodista, “aquesta campanya ens interessa que sigui un cara a cara entre Trias i Colau per treure’ns de sobre el PSC.” Al final, la jugada se’ls hi ha escapat de les mans. Colau governarà com i amb qui pugui, avui accentuava el discurs independentista per atraure ERC i CUP. Ara bé, Colau està fent el mateix que molts convergents l’any 2012: no diu per a res la paraula “independència” i ho resumeix tot al “dret a decidir”. La pregunta és, ERC i CUP estan llestos per tornar a una retòrica que el passat 9 de novembre vam deixar enrere? Cal insistir en la idea que els catalans tenen dret a decidir quan més de dos milions de ciutadans van desobeir una prohibició? Acceptarà la CUP ser la crossa de En Comú quan es van negar a anar a la coalició de Colau per aquest motiu?

Tanquem el primer capítol electoral d’aquest 2015, anem directes al segon amb la decisió d’Unió de trencar, o no, amb Convergència. Al debat (?) de la llista única i al “Mas, convoca eleccions!”. Fins a mitjans de juliol no acabarem la meitat d’aquesta lectura, la primera part ens ha tornat al debat ‘dreta – esquerra’. Es pot plantejar la independència de Catalunya sota aquesta disputa? Sí. Colau ha guanyat amb la seva “llista única” particular, a la candidatura de En Comú hi ha ICV-EUiA, Podem, Equo i Procés Constituent. Dues coalicions independentistes, amb perfils de centredreta i altres de centreesquerra podrien ser la via per aglutinar el màxim de vots possibles tant d’un perfil com l’altre.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials