Periodista

El candidat visionari

Les últimes enquestes que s’estan publicant als mitjans de comunicació evidencien la caiguda d’intenció de vot de Convergència i Unió i el traspàs d’aquests cap a Esquerra Republicana. Dades que els analistes expliquen de la següent manera: “si es vota independència, es vota ERC”. Ras i curt, l’opció menys arriscada per tenir la sobirania és donant la presidència a Junqueras.

Aquestes últimes setmanes he recuperat la lectura del llibre de Pilar Rahola ‘La màscara del Rei Artur’. La mirada directe durant els darrers mesos de les activitats d’Artur Mas, del qui aleshores, l’any 2010, era per tercera vegada el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat. Càrrec que no ocupava malgrat haver guanyat les dues eleccions anteriors. Les redescobertes i la comparació dels contextos en les conviccions i les intencions del Mas del 2010 i el president Mas del 2013 no varien gaire amb les dades i els resultats de l’anomenada deriva independentista. Els mitjans de comunicació, però sobretot les tertúlies, estan dibuixant un president que perd suports, que manca de força i convicció. De fet, tot això es veu reflectit en les enquestes.

La bogeria a la qual molts situen la decisió del president contrasta amb el que ell mateix deia l’any 2010. Pàgina 53 del llibre: “CDC no porta la independència en el programa perquè perdríem vots. Seria un heroi, però en lloc de 60 diputats, en trauria 30”. Les enquestes, com l’última que publica El Periódicodóna 31-32 diputats a la força que governa Catalunya. Resultat calcat al qual pronosticava el president tres anys enrere si apostava per la independència. Mirar-se al mirall i dir-se a un mateix “t’ho vaig dir”.

Comparar el context d’aquell moment amb l’actual fa que un pronòstic com l’anterior hagués passat totalment desapercebut. Aquell 2010 el Tribunal Constitucional va tombar part de l’Estatut i la figura del català emprenyat amb prou feines es podia imaginar que tres anys després una entitat com l’Assemblea Nacional Catalana mobilitzaria més d’un milió de persones dos anys seguits, i tampoc s’imaginava que aquell referèndum que Carod-Rovira fixava l’agost del 2010 per al 2014 seria una opció real.

El Mas candidat, el Mas visionari de l’any 2010, ja donava pinzellades del que es podria viure en un moment polític com l’actual: “La idea de la independència és una feina per perseverants” –eleccions plebiscitàries el 2016? Carregar-se de raons?-. “Teniu idea del que ens caurà al damunt, quan fem el referèndum? Els de fora no se andan con chiquitas” –asfíxia econòmica i reforma educativa?-. Continuarà el Mas president de l’any 2013 mantenint aquella virtut que demostrava l’any 2010? Ho sabrem amb el pas del temps.

 

Publicat a www.revistamirall.com

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials