Periodista

El dia que els trens van xocar

Les institucions catalanes i espanyoles van esdevenir combois polítics en marxa contraria quan la Diada del 2012 més d’un milió de persones varen encetar el debat polític que ha canviat la història del país, ahir van xocar després de cinc anys de falses alarmes.

Ja no és una metàfora, és un fet. Recurs periodístic per excel·lència, els dos combois ja han xocat. Es van esquivar el 23 de gener del 2013 quan el Parlament va aprovar la declaració de sobirania amb 85 vots a favor. Es van fregar el mes de març d’aquell mateix any quan el ple va aprovar amb 104 vots la resolució sobre el dret a decidir proposada pel PSC per “iniciar un diàleg amb el govern de l’estat per tal de possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”. Semblaven haver-se allunyat quan el 9 d’abril del 2014, 299 diputats del Congrés van vetar la consulta en una sessió on Joan Herrera, Marta Rovira i Jordi Turull varen rebre la forta reprensió de les forces unionistes com si es tractés d’un pare amb un fill maleducat.
El cop semblava programat per frenar la signatura del decret de convocatòria de la consulta (27 de setembre del 2014), o a molt allargar el mateix dia de la consulta. Quan la desobediència es va fer efectiva, més de dos milions de catalans donaven força al procés. La via judicial s’obria pas mentre Convergència i Esquerra treballaven amb la mirada posada en unes eleccions plebiscitàries. Els trens seguien donant voltes, no hi ha xoc?

6 de setembre del 2017

Xoc i recreació parlamentària. Una sessió dura, feixuga, intensa com un partit de futbol de quarta divisió catalana. Cops polítics, un àrbitre superat i un equip que sap què vol: arribar al minut 90 amb un empat a zero. Moviment en clau externa, esperaven notícies de la reunió del Tribunal Constitucional o d’un consell de ministres extraordinari. Res. La nova esquerra representada per CSQP, mar d’equilibri de forces i contradiccions, es fractura en directe. La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, escenifica el sentir del Gobierno etzibant tots els símils d’autoritarisme per explicar què estava passant al Parlament de Catalunya a l’Estat. El portaveu del PSOE li segueix el joc.
La llei s’aprova, i tretze hores després hi ha llei, decret i Sindicatura Electoral. Xoc. L’Estat té un precedent, el Parlament també: no es repetirà un procés participatiu, l’1 d’octubre serà vinculant.
Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials