Periodista

El memorial de greuges 2015

L’any 1885, el rei Alfons XII va rebre un document del Centre Català amb el nom de ‘El Memorial de greuges’, conegut també com ‘Memoria en defensa de los intereses morales i materiales de Cataluña’. Ens queda lluny aquesta data, no hi ha persona viva que pugui narrar-nos en primera persona com va viure la societat catalana el lliurament d’aquest text.

El divendres 15 de maig, el diari ARA va publicar una portada que semblava emular en format periodístic el text de l’any 1885. En una sola pàgina hi constava el sabotatge de la Policia Nacional a l’operació antijihadista dels Mossos, l’aprovació amb només els vots del PP del projecte de llei per fer tornar les corrides de toros a Catalunya, la pujada de to del lerrouxisme de Ciutadans i populars per agitar el debat de la llengua i l’ordre de la Junta electoral de retirar les estelades dels edificis públics. Si hi sumem els 80.000 afectats per l’avaria de Rodalies i trens regionals d’avui, no tenim un recull de greuges morals i materials?

Sovint acostumo a consultar les hemeroteques dels diaris, de tant en tant em pica la curiositat per saber què va passar exactament aquest mateix dia però d’un altre any. És insòlit veure en les planes de política com des que es va recuperar la democràcia els capítols sobre el sistema educatiu català, la llengua, les competències i la manca d’infraestructures segueixen una línia narrativa entre la Generalitat i l’Estat reiterativa, però amb diferents protagonistes, amb afirmacions més o menys similars i amb un final obert, com les grans novel·les de misteri, perquè el lector pensi en una nova edició que resolgui tots els detalls. És possible que el títol més adequat per una història com aquesta sigui ‘La història interminable’, no per l’argument de la novel·la, sinó pel que el seu nom indica.

Fem un altre memorial?

Han passat 130 anys des que l’entitat catalanista va lliurar a Alfons XII el document, i 255 del primer memorial, el de 1760, escrit pels membres de la corona d’Aragó de Saragossa, València, Mallorca i Barcelona que denunciaven la política borbònica materialitzada amb el Decret de Nova Planta. El document notificava la discriminació dels representants del regne d’Aragó vers els de Castella i la prohibició de la llengua catalana.

La història es repeteix, no només perquè l’octubre del 2013 la Generalitat va actualitzar el memorial del 1885, sinó per la resposta. Què digué Carles III a les reivindicacions lingüístiques? El mateix que Wert. El 23 de juny de 1768 va promoure la Reial Cèdula perquè a tot el regne s’actués i s’ensenyés només en llengua castellana. És la resposta previsible de qui no té cap consideració a la singularitat. Aquest 2015 ens toca actualitzar alguns punts, a escriure.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials