Periodista

El morbo de La Marató

La Marató per la pobresa d’aquest cap de setmana va tancar amb un marcador de 4.030.182 euros. El resultat més baix des del 1998 quan es va lluitar contra la diabetis i es va recaptar 3.945.421 euros. I les raons d’això poden ser bastant òbvies, la campanya #sobrencadires i la situació de crisi no convida a fer gaire cas d’una iniciativa on formen part entitats que tenen una sospitosa intenció de posar fi a la pobresa si observem les seves gestions.

Empreses com Abertis, ‘La Caixa’ i Movistar van formar part d’una iniciativa que vol eradicar la pobresa mentre que a les seves oficines, malgrat tenir beneficis milionaris, han acomiadat personal. Totes tres engloben el monopoli de Catalunya: peatges, banc i telefonia. Va ser morbós veure com moltes de les víctimes que sortien es queixaven i posaven èmfasi en què les seves prestacions socials eren molt limitades, i ara ho poden ser més si volen rebre segons quins tractaments, mentre el president de la Generalitat escenificava preocupació i conscienciació d’una causa que ell podria dur a la inversa deixant de costat les retallades i apostant per les polítiques de creixement. Si vam ser líders a l’hora de retallar perquè no ho som invertint en les petites i mitjanes empreses? Retallant 400 milions d’euros les subvencions limiten molt el creixement de noves iniciatives.

Un resum visual del que va ser La Marató el vam trobar a la Diagonal on, mentre ‘La Caixa’ exercia d’entitat col·laboradora contra la pobresa, a les portes de la seva oficina central hi havia reunides una cinquantena de persones afectades per les participacions preferent, de les quals ara sabem que no només elles sinó també els que les oferien a la sucursal no tenien total coneixement de la seva viabilitat. Tot s’arregla amb plans fixos per recuperar els diners el 2017. Com poden garantir els diners a aquesta gent per dintre de 5 anys si no sabem com pot evolucionar la situació per d’aquí a una setmana?

Catalunya i el seu poble ha demostrat ser solidari en moltes ocasions, i ho podem constatar quan des del 2004, amb La Marató contra el càncer, es van recaptar quasi 9 milions d’euros. Dit d’una altra manera, des del 1999 les donacions han superat els 4 milions d’euros establint els 6 milions com el mínim que s’ha recaptat des del 2004, i tot això en un país de 7 milions d’habitants. La Marató contra la pobresa no és un problema de conscienciació, ni preocupació ni solidaritat per part d’una societat que més que mai està vivint aquesta situació on els bancs ofeguen les famílies fins a desnonar-les. Aquesta situació, de la qual tots en tenim part de culpa, és resultat, sobretot, d’una mala gestió per part dels governs i dels bancs. La solidaritat d’aquestes entitats hauria de ser dia a dia i no pas en dates puntuals.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials