Periodista

El pessimisme dels joves

Que el pessimisme està instal·lat en la joventut és un fet tan evident que no hauria de sorprendre a cap dels analistes les dades que mostra l’estudi del Centre d’Estudis Reina Sofia sobre la joventut. Aquest treball, fet a 1.000 joves d’entre 18 i 24 anys, il·lustra amb una claredat aclaparadora el sentiment dels qui “hem d’empènyer per sortir d’aquest atzucac” que és la crisi. Sí, els joves som els qui hem d’agafar les regnes d’aquesta situació i donar-li la volta, tot amb una preparació suprema i un currículum impecable. No us han explicat mai la història del “estàs massa preparat”? Quan em reuneixo amb altres joves per parlar de la nostra situació sempre recordo la frase d’un company que ens va deixar a tots de pedra: “em van dir, aquest currículum potser l’hauries de retallar. Si l’envies, et poden dir que prefereixen donar el lloc de treball a un altre perquè tu tens més possibilitats de trobar feina que els qui no tenen tanta formació”. O estàs massa preparat i no pots treballar o manques de preparació, en què quedem?

Segons aquest estudi, el 80% creu que dependrà de la família en el futur, un 70% veu poc o gens probable trobar feina el 2014, un 50% accepta qualsevol lloc de feina encara que sigui amb un sou miserable i, una de les dades que em fan més il·lusió donar, el mateix percentatge diu que la seva última feina no està relacionada amb res del que ha estudiat. Sobre periodistes us en podria parlar del qui cobra 3€ per peça publicada, del qui treballa a una carnisseria per tenir algun sou ja que no ha tingut mai l’oportunitat de publicar res o del qui va sortir de la facultat per anar directament a treballar a un supermercat. Sense menystenir a res, però no es passen quatre anys estudiant una especialitat per dedicar-se a un ofici que demana el títol de la ESO (Educació Secundària Obligatòria). Això sí, hem de donar les gràcies per gaudir d’un breu, i sense sou en molts casos, període de pràctiques. Gràcies a aquest temps de pocs mesos podrem explicar als nostres néts “jo vaig treballar en una cosa per la qual em vaig formar”.

Sense novetats, 8 de cada 10 veu que acabarà marxant a l’estranger. Mostra de pessimisme, un 70% creu que no trobarà feina d’aquí a un any. Dels qui treballen, un 20% ho fa sense contracte, un 44% de contractació temporal (visca la reforma laboral) i un afortunat 23% podrà escriure en les seves memòries que era dels qui el va tenir indefinit. Un 2% és autònom. D’aquests que treballen, un 37% tem perdre el seu lloc de treball. Quan un jove llegeix això només pot exclamar “me’n vaig”.

Qui creuen que són els responsables? Segons aquest estudi, la culpa recau un 71%  en els polítics, un 21% a la crisi i un 5% creu que és culpa dels mateixos joves. Que veuen com el seu país, Espanya, supera a Grècia en l’índex d’atur juvenil.

Fa temps que el discurs romàntic de “els joves sou el canvi, sou la força per sortir de la crisi” ressona amb més ànim irònic que no pas d’heroica per als joves.

 

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials