Periodista

El “pla B” del Govern

Ja som a setembre, ja tenim tots els àlbums del Facebook “estiu 2012” replets de fotografies i els aturats no han fet cap altra cosa que gastar-se els seus 400 euros mensuals per anar de vacances. Aquesta és la situació, bona per a tothom, tant que els mateixos que s’han quedat sense vacances pagaran el material escolar dels seus fills a un IVA del 21%. És la màgia de la majoria absoluta.

Tornem a ser aquí, a pocs dies de la diada del nostre país i amb els mateixos aires reivindicatius de sempre. L’Assemblea Nacional de Catalunya ha sabut calcular molt bé el tempo i ens crida a reivindicar la independència amb la manifestació de l’11 de setembre, de la mateixa manera que ho fa el govern de Catalunya –o part d’ell- amb una marxa menys i amb el pacte fiscal com a bandera. A poc i poc i amb bona lletra.

Convergència i Unió viu un moment molt singular, si més no també ho és per a molts partits polítics donada la situació nacional i social del país. S’enfronta a una proposta de pacte econòmic que gran part de la seva executiva sap que no prosperarà a Madrid, tanmateix la jugada és interessant. L’executiva sap que si Mariano Rajoy és hàbil l’acceptarà per evitar el “pla b”. Amb el sí de Rajoy tot queda ben esterilitzat i no tornarem a sentir parlar d’aquest acord fins que durant quatre anys es vagi consolidant la nova estructura econòmica del país. Però els barons del Partit Popular no estan disposats a donar privilegis a la “molesta Cataluña”.

Quin és el “pla b”? Els convergents apunten a tres vies, de les quals no saben quina és la que escollirà el President. Eleccions anticipades, hisenda pròpia o independència. Tornar-se a presentar a unes eleccions amb la hisenda pròpia com a reclam? Amb una petita diferència, la declaració unilateral d’aquesta. CiU necessita 80 diputats per fer-ho i això només és possible amb una explosió desmesurada de nous convergents al país o amb una unió política amb Esquerra. Què faria el govern amb més de 80 diputats? Declarar o la hisenda pròpia o la independència sense haver de passar per Madrid.

Eleccions anticipades. La fórmula CiU-ERC té molts adeptes, però també contradiccions considerables. Votarà un republicà d’esquerres a un polític de dretes per obtenir la independència? Aquí està el problema de la jugada: “aquí sóc jo qui declaro unilateralment”. Catalunya no ha sabut formar un front sòlid ni durant la Guerra Civil espanyola quan, mentre s’estava lluitant contra el general Franco, aquí a Barcelona els anarquistes, els comunistes i els republicans es barallaven a trets per fer la seva revolució.

Un front disposat a la unió i la declaració unilateral. Si el que vol aconseguir Convergència amb el “pla b” és la majoria suficient per a la declaració unilateral podem seguir esperant. Les retallades minven l’explosió d’adeptes convergents i l’única via seria un front de partits que es presentés unit a les eleccions amb el mateix propòsit, la declaració unilateral de la hisenda pròpia o la independència.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials