Periodista

El polític, espera o desespera pel ciutadà?

Aquest matí, a través de la pàgina de Facebook JoanSole.cat, he fet la següent qüestió:

Facebook Joansole.cat
Facebook Joansole.cat

Un dels comentaris deia: “No recordo cap Sant Jordi, i t’estic parlant de més de 30, en què no hagi vist cap polític amb llibre o passejant-se. Van on hi ha la gent vaja…”. I té raó, els polítics sempre apareixen en totes les festes o reivindicacions que tenen la seva multitud. “No sé si recordes el moviment en contra dels peatges “no vull pagar”. Va començar a peu de carrer i va ser ERC i Solidaritat Catalana els qui el van portar al Parlament. De fet, SI en va fer un ús més partidista amb samarretes i eslògans de campanya. Com tu dius, van on hi va la gent (incloc també el moviment sobiranista)”.

La meva opinió sobre si els polítics fan el “paperot” en aquestes festes és la mateixa que he comentat: “Crec que com a representants electes de la societat han de ser allà on la societat es mou, ara bé, ser-hi no vol dir monopolitzar una festa o apropiar-se de l’acte com si fos de partit. És fantàstic saber que hi ha partits que donen suport a moviments i festes nacionals (també socials), però és horrible quan s’intenta apropiar. Per tant, no és un “paperot”, és el paper que els pertoca.”

Corren el risc, com és fàcil d’imaginar, de ser increpats com es pot veure en el següent vídeo. Però és el joc de la política, tant pots ser aplaudit com esbroncat. En aquest cas que adjunto, tot gira al voltant de la corrupció. Un problema que sembla etern i impune per moltes lleis de transparència que s’estiguin tramitant. Aquesta sensació és la que acaba distanciant polític i ciutadà i que, de retruc, ens fem la pregunta: “fan el paperot els polítics anant a aquestes civils?”.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials