Periodista

El problema del cinema en català: el costum

L’èxit que suposa per a la nostra llengua que l’any vinent es puguin veure 25 pel·lícules de Hollywood en català no està sent tant celebrada com s’esperava.

Partint de la base que tots estem acostumats a veure pel·lícules i sèries en castellà, entre altres coses, perquè és l’únic doblatge que poden tenir els grans èxits ara mateix, un sector de la població es mostra reticent al doblatge en català perquè “no reconeix” la veu d’aquell actor. Sent més pràctics, la pel·lícula que estan fent a ‘Telecinco’ quan es passa per la ‘Televisió de Catalunya’ sembla forçada, mal interpretada i, com a conseqüent, crea una opinió no gaire favorable al doblatge en la nostra llengua.

Com animals de costums que som, ens hem de disposar a veure primer les pel·lícules en català abans que en castellà. Igual que ‘Bola de Drac’ no era el mateix quan era emesa pel ‘Canal 33’ que quan ho feia per ‘Antena 3’, on el ‘Cor petit’ es deia ‘Picolo’, si ens acostumem a sentir la nostra llengua en grans films no tindrem aquesta noció que el català dobla malament les pel·lícules. Tant en ‘Doraemon’ com el ‘Shin Chan’ són exemples del que estic exposant, un cop passen a estar en una llengua no catalana ens sentim decepcionats.

Donem l’oportunitat a la nostra llengua de ser la primera opció a la cartellera. Un cop vegem que té la mateixa i millor qualitat que qualsevol altra llengua per doblar, no entrarem en disputes de si en Leonardo Dicaprio és més sexi en segons quins idiomes i en quina versió ho preferim escoltar. En tot cas, podríem tirar pel dret i ser més internacionals apostant per veure les pel·lícules en versió original i subtitulades en català. D’aquesta manera no castraríem part de la interpretació de l’actor.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials