Periodista

El teatre de la doble moral

Una de les coses que sol molestar més a les persones és la doble moral que solen aplicar-se molts individus. El puzle és: en la teoria defenso una ideologia, sóc estendard de la defensa dels drets i les llibertats dels individus però després a la pràctica desprenc una bilis descontrolada que esquitxa a tothom.

Això en política queda al descobert sense cap tipus de complex, vegis el cas del Partit Popular. Partit denominat a si mateix com a liberal que sense cap tipus de problema aparta la teoria de la “llibertat de la persona” amb el dret al matrimoni homosexual i a l’avortament. Com es justifica aquest posicionament? Ens ho explica el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz. Perquè “no garanteix la pervivència de l’espècie humana”. Sublim, però no tant com el programa electoral de Nicolás Maduro, votar-lo “garanteix la salvació de l’espècie humana”.

Els polítics tenen més que controlada la seva imatge als mitjans de comunicació, en gran part gràcies als seus gabinets de premsa. No és estrany contemplar com qui s’omple la boca per defensar la “llibertat dels pares per escollir la llengua en la que han de ser educats els seus fills” és el mateix que nega el dret a decidir en altres aspectes. De cara als mitjans projecto una imatge on semblo un defensor de les llibertats, després assenyalo als contraris a la meva ideologia fent referències a sistemes totalitaris que en cap moment hem condemnat com a força política amb orígens vinculats. Són els mateixos que s’alteren perquè Bildu condemni els atacs d’ETA.

La doble moral és esgotadora i teatralitza la realitat i la política. Aquí a Catalunya les obres de teatre són durant els caps de setmana amb dirigents polítics que animen amb consignes sobiranistes mentre els contraris s’instal·len en l’apocalipsi independentista. Quin mal de cap! És necessari que Enric Milló surti, intel·ligentment, en cada TN del cap de setmana de TV3 per dir que el govern de Mas és “…”? Massa soroll. El dia de la marmota.

Tal i com em comentava un bon amic sabedor de com va el ritme polític, els canvis i el temps són massa lents com per evitar la doble moral. “Si no fem una mica de teatre ningú parlarà de nosaltres”. Fantàstic, la doble moral forma part de l’espectacle del teatre –polític- mediàtic. Com ens volem creure els polítics amb afirmacions com aquestes? Com volem fiar-nos dels mitjans si ballen al ritme del discurs polític? Amb total independència, les declaracions dels cap de setmana només volen un titular. No els hi donem.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials