Periodista

Els nostres herois

La majoria d’ells no han lluït mai una capa, ni tampoc han vestit amb una indumentària que ocultava el seu rostre i marcava el seu múscul per fer més notori el seu superpoder. No tenen estàtues, ni tampoc cançons que engrandeixen les seves gestes. Amb secret, o fent-ho públic, lliuren la batalla més important de la seva vida: la lluita contra el càncer.

La mort d’en Tito Vilanova va ser un cop per al barcelonisme i el retorn d’un record amarg per a tots aquells que hem perdut a un ésser estimat per les mateixes circumstàncies. Aquesta mirada cap enrere, aquests moments d’incredulitat i aquestes preguntes que ningú pot respondre.

El buit que deixen és igual o major a l’amor que han donat. La seva lluita i el seu anhel per guanyar aquesta batalla són els exemples que sempre ens deixaran en el record. Com el cas d’en Tito, això els fa herois, malgrat tot, intenten fer la seva vida amb normalitat perquè la seva gent més propera no es preocupi. Segueixen lluitant per ser aquest pare o mare que els seus fills admiren. Mantenen el seu ànim perquè la seva parella no decaigui en el pessimisme, “ho aconseguirem”. Les bromes amb els companys segueixen sent les mateixes, igual que els plans de futur que ignoren la boira espessa que impedeix veure el camí.

Quan se’n van, els que ens quedem aquí sentim aquell buit intern, aquell estat neutre, que es balanceja entra la ràbia d’un adéu prematur i el plor d’una tristesa que ens dol. Les festes, els aniversaris i les dates especials es converteixen en un collage de records de “com va ser” i “com seria”. Aquells riures amb llàgrimes quan algú explica algunes d’aquelles anècdotes que el protagonista solament pot escoltar des dels nostres cors.

Se’n van, però deixen el seu record, el seu amor, el seu afecte. El càncer ens els arrenquen davant la impotència dels qui solament poden donar ànims. Seguiran sent els nostres herois, ja que el temps que vàrem compartir amb ells ens van fer feliços i van lluitar, fins al final, per estar més temps amb nosaltres. Mai t’oblidarem.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials