Periodista

Els punts claus del full de ruta del president Mas

B3T_v-QIIAAVg4u

1) La meva compareixença com a president és a títol personal, no compromet al Govern ni a cap partit

2) Cal completar el camí del dret a decidir, no s’entendrà que parem. Cal saber si hi ha majoria clara per la independència o no.

3) El fi del camí és una Catalunya millor, justa, solidaria, cívica, neta, transparent, digna i respectada arreu.

4) On som? L’Estat centralitza, Catalunya vol autonomia. Ens movem en ones diferents. L’anhel d’autogovern perdura des de fa 300 anys.

5) Sempre he posat les urnes abans de prendre grans decisions (eleccions del 2012 per fer la consulta). Les tornarem a posar quan siguin necessàries, sense por a querelles injustes.

6) No espero gaire de l’Estat, no hi ha un tracte entre iguals. És jerarquia i obediència. L’Estat vol vèncer sense convèncer. El meu escepticisme no és obstacle d’observació.

7) La millor via és acordar un referèndum, però sembla un sense ficció. L’altre via és la negociació, però no es pot tornar als despatxos allò que ja és de la gent, perquè s’ho ha guanyat.

Hi ha una fórmula guanyadora:

Societat civil organitzada+ institucions compromeses + objectius compartits= èxit

8) On anem? Si no hi ha negociació possible amb l’Estat, faré tot el necessari perquè el poble de Catalunya s’expressi. Estic disposat a avançar les eleccions si l’Estat vol impedir que s’escolti la veu del poble. Aquest és l’únic instrument que ens queda.

9) Seran unes eleccions ajustades a la legislació vigent, serà legal. No es poden impedir. Els partits i la societat civil les han de convertir en consulta No faré eleccions només per canviar la representació de les forces polítiques al Parlament. El resultat ha de ser nítid, clar i molt entenedor. No pot donar lloc a discussions per a saber què s’ha votat.

Caldrà una pregunta clara:

Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?

La resposta serà amb una llista unitària que representi el ‘sí’

10) Es presentarien amb una llista amb partits polítics identificats, amb personalitats civils proposades per aquests. Serà una llista mixta per experts i reconeguts, sense opció a repetir mandat, que tindrà una durada d’un any i mig, després eleccions de nou.

Si guanya la llista del sí, es comunicarà a l’Estat i a la comunitat internacional la intenció de constituir un Estat Català. Acordar una Constitució catalana justa dins un procés de participació ciutadana. Preparar les estructures d’Estat necessàries.

11) Quan seran les eleccions? No serà problema si tota la resta es resol en la bona direcció.

LES ELECCIONS

QUI FORMARÀ LA LLISTA? Amb els partits que se sentin representats amb l’objectiu nacional. La llista estarà formada per persones de la societat civil, professionals en les matèries claus per fer possibles la construcció de l’Estat de Catalunya. A més, hi haurà persones proposades pels partits.

ON QUEDA EN MAS? Tant pot obrir com tancar la llista.

QUIN MANDAT? D’un any i mig, sense poder repetir a les eleccions següents.  Es convocaran noves eleccions, allà els partits de la llista es podran presentar per separat.

COM ES FINANÇA LA CAMPANYA? El finançament vindrà d’associacions i fundacions fetes expressament per aquesta ocasió. Es repartirà per mantenir la viabilitat futura de les forces polítiques implicades en la llista.

Breu comentari 

L’any 2007 el president Mas, en una conferència amb les mateixes característiques que la d’avui però amb un context totalment diferent, va proposar un objectiu: el dret a decidir. Set anys després, el president constata que aquest objectiu no es pot assolir amb l’acord de l’Estat i que cal aprofitar les eines legals catalanes, les mateixes que va utilitzar el 2012 després de la gran manifestació de l’11 de setembre: les eleccions anticipades, recollides en la llei electoral espanyola. No és el sistema que es mereix un procés democràtic d’aquestes característiques en el segle XXI, però tampoc ens hem de lamentar. La concepció democràtica no és universal ni igual en tots els indrets d’aquest món, de res serveix mirar amb enveja cap al Regne Unit o el Canadà.

La conferència d’avui era necessària, un auditori ple (3.000 persones), una posada en escena solemne i un president que treu importància al seu lloc en la llista i descarta presentar-se en les pròximes eleccions. El rol de protagonisme que va mantenir en la campanya del 2012 sap, tant ell com el seu partit, que no és adequat al procés que neix des del carrer. La primera gran manifestació de l’Assemblea Nacional no necessitavaun sol individu que materialitzes la reivindicació, o conduís la voluntat d’un poble, reclamava l’empenta de tots aquells líders que creien en el mateix. Que ens serveixi la concentració a plaça Catalunya en favor de “la unitat” convocada per l’ANC com a precedent per entendre-ho. En un procés transversal, el ciutadà reclama moments com la foto de l’acord per la pregunta on hi ha CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP.

El discurs del president, i la proposta de llista unitària, responen a la transversalitat que reclama el país. Segurament el seu paper serà destacat, es fa difícil d’imaginar que sigui ell qui tanca la llista, però sap que no pot ser “el” protagonista. Serà “un” dels protagonistes. Com ell digué en la sessió plenària del setembre del 2012, en moments excepcionals, calen decisions excepcionals.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials