Periodista

Europa, in or out?

Captura de pantalla 2014-01-16 a las 00.37.25

El debat sobre l’expulsió o admissió de Catalunya dins la Unió Europea un cop sigui independent necessita més pedagogia. L’altre dia un bon amic em va preguntar: què vol dir quedar-nos fora d’Europa? A la que vaig respondre, què vols dir exactament amb “Europa”. “Doncs a allò que fan referència els del Partit Popular”.

Val a dir que quan els unionistes utilitzen el nom “Europa” no especifiquen mai de quina institució política estan parlant, donant per fet que la separació geogràfica és més una referència còmica que no pas seriosa. Políticament Europa s’organitza en una Unió Europea formada per vint-i-vuit Estats. Un Parlament Europeu format per 754 diputats. Un Consell Europeu constituït per un consell de ministres dels països membres i la Comissió Europea. Caldria ampliar això amb les institucions del poder judicial, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i les del poder econòmic, el Tribunal de Comptes i el Banc Central Europeu. Vist això, què vol dir que Catalunya es pot quedar fora d’ ”Europa”?

Anem per passos. Si Catalunya s’independitza i reclama entrar dins la Unió Europea dels vint-i-vuit Estats, necessitarà l’aprovació de tots els membres, fins i tot d’Espanya. Segons l’article 49 del tractat de la UE, en aquest sentit, si Espanya s’oposés a l’entrada de Catalunya, aquesta no podrà entrar. Exemple que podem materialitzar amb Kosovo, qui no és reconegut per l’Estat espanyol.

Pot el veto espanyol aïllar Catalunya d’Europa? Una cosa és formar part de la Unió i una altra és firmar acords associatius amb les institucions que en formen part. Acords bilaterals amb els governs per firmar contractes econòmics, com ho fa actualment Suïssa que no és membre de la UE. D’aquesta manera, les empreses catalanes podrien actuar amb la mateixa llibertat, els mateixos drets i obligacions que ara. I l’euro? Els països poden utilitzar una moneda pròpia, però no estan obligats a tenir-ne. A l’igual que AndorraMònaco i Montenegro utilitzen l’euro sense formar part de l’Eurozona –països de la UE que utilitzen l’euro- ni formen part de la Unió, Catalunya pot demanar l’ús de la moneda o no fer-ho com el Regne Unit. Podem trobar exemples més enllà del nostre continent, Equador, Panamà Bahames utilitzen el dollar malgrat no estar en territori nord-americà.

Institucionalment parlant, aquest estar fora d’ “Europa” que anuncien els populars, vol dir estar fora de la Unió Europea –sempre i quan el govern espanyol no permeti la nostra entrada-. En aquest sentit, ningú pot impedir que no es firmin acords de comerç i formem part del mercat comú. De la mateixa manera que ningú pot evitar que utilitzem l’euro -malgrat que alguns economistes adverteixin que amb una moneda diferent, com la lliura del Regne Unit, ens donaria més marge de devaluació per suportar la crisi-. La lliure circulació de persones, el que es coneix com l’espai Schengen, un altre aspecte que sol preocupar, segueix el mateix funcionament que els acords bilaterals. No es pot impedir que es vulgui formar part d’aquest espai malgrat no formar part de la UE, com ho fa Suïssa.

Aquest text, una brevíssima guia per entendre el funcionament de com pot anar la relació Catalunya-Europa si sortís el “sí” a la independència, mereix més pedagogia. El govern hauria de fer arribar tota la informació necessària perquè el dia que es voti el futur de Catalunya es faci amb un poble informat i conscient de què implica votar una opció o l’altre.

 

Publicat a www.revistamirall.com

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials