Periodista

Explicant Catalunya a Anglaterra

setmanari3

El tema de debat entre els estudiants, sobretot amb els qui vaig a dinar cada dia, és el menjar. Sí, dóna la sensació que a Anglaterra la gastronomia, més enllà del fish and chips, sigui molt limitada. “Menjar per viure”, una variant del fast food vaja. Es troba a faltar una oferta culinària més enllà del Subway, Mc Donalds, els menús de l’escola on la pasta es complementa amb quètxup i mostassa o els menjars take away. Em dóna la sensació que aquí gaudir del menjar és un plaer no contemplat, i si ho és, es dissimula molt bé. Els millors menjars/restaurants són els asiàtics o els italians –els espanyols solen confondre’s amb receptes italianes i marroquines-.  El primer dia, després d’un dinar de forquilla i ganivet –un fast food– vam anar al supermercat més proper per explicar-nos quin plat ens faríem i amb quins ingredients.

Em considero una persona que gaudeix del menjar, m’agrada cuinar i inventar receptes que tant poden ser delicioses com perfectes per no fer activitats a una distància superior a la de deu metres al voltant d’un lavabo. Per aquesta raó, resulta frustrant que en molts casos el sabor es basi en les salses complementàries. Fixin-se fins a quin punt, que la bolonyesa dels espaguetis és quètxup. Qui tingués a mà els ingredients per cuinar! Oh! Ja he proposat cuinar un dia d’aquests, algun plat català. Només amb el pa amb tomàquet ja marcaríem la diferència.

I’m catalan 

Des del primer dia tothom deixa clar el seu origen. A l’escola tothom està orgullós del seu lloc on ve: Tailàndia, França, Brasil, Japó, Colòmbia, Xina… Bé podríem dir que és l’ONU per la quantitat de diferents nacionalitats que es poden trobar.

Where are you from?
I’m from Barcelona, the capital of Catalonia. 

No hi ha dia que no expliqui on és Catalunya i quina cultura representa. Barcelona és un nom molt reconegut, i després d’aquests dies aquí ja tenim un alt percentatge d’alumnes i professors que la volen visitar. Espero que quan torni l’alcalde Trias em pagui quelcom per la promoció gratuïta.

Us sorprendria saber fins a quin punt Catalunya és coneguda a Anglaterra, i també com ajuda la marca Barcelona i Futbol Club Barcelona. La segona samarreta del Barça –les quatre barres- i l’escut de l’equip, són dos elements que identifiquen la nostra bandera. Em varen preguntar, com és que teniu la bandera anglesa al costat de la catalana? Perquè Sant Jordi és el nostre patró. Adjunto l’explicació de què celebrem el 23 d’abril, la rosa i el llibre i tenim a un individu amb els ulls obert que afirma. It’s lovely (és preciós).

Saben d’alguna tensió entre Catalunya i Espanya, algú ha sentit a parlar del president Mas, però no són majoria. Estan al cas de la nostra identitat particular, del nostre regionalisme. Però desconeixen del tot les accions del govern de Rajoy contra la consulta i contra la nostra llengua -allò que sempre diem que deixarà de pedra a Europa-. De fet, quan els hi ho explico em pregunten per quina raó actuen així. I el que és millor, el comentari d’un colombià, que sentido tiene que quieran que se queden si parece que les odien [sic].

Quan ho explico sempre em ve al cap el concepte “internacionalitzar el procés”. Aquesta expressió que solen reproduir alguns intel·lectuals del nostre país que amb prou feines es mouen de la cadira des de la qual escriuen tweets amb anglès pensant-se que així Barack Obama o David Cameron estaran al cas. Good luck!

Aquest exercici de voler explicar la història del nostre petit país és molt productiu i satisfactori. És cert, i alguns m’ho han arribat a dir, que “seria més fàcil dir que ets espanyol i així no estàs cada dia uns cinc o deu minuts explicant el mateix”. Però el resultat és que dues setmanes després, tothom qui ha parlat amb mi em diu catalan. I els professors pregunten How do you say that in catalan? (Com diries això en català?). És la meva petita victòria.

 

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials