Periodista

Fracàs educatiu (II) – Les dades no menteixen

Si ja durant la primària hem fracassat a l’hora d’estimular l’alumne a estudiar, què esperem trobar-nos a secundària?

L’informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya elaborat pel Consell de Treball, Econòmic i Social deixa ben clar que els tres símptomes són evidents i que aquest problema no és només del centre a l’hora de gestionar la docència, sinó també de les administracions públiques. Més del 40% dels centres amb elevats percentatges de repetició són públics, les dades del 2009 mostraven que la despesa en educació en relació amb el PIB català va ser del 3,09%, quasi 2 punts menys que la mitjana de la Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) on la inversió era del 5,2% el 2007. Per tant, malgrat les retallades, cal augmentar la inversió en la comunitat educativa per evitar situacions com l’actual on el 55,7% de la població catalana de més de 16 anys només té els estudis obligatoris i no una formació en graus superiors o universitat.

La clau per entendre aquestes dades és ben senzilla, el jove vol satisfaccions immediates. Si no, com s’explicaria que l’índex de fracàs escolar català a la ESO continuï sobre el 21%? L’Estat espanyol té l’índex d’abandonament escolar més alt de la Unió Europea amb un 31,2%, més un atur juvenil del 43,6% per contra de països que molts consideren “inferiors” com Croàcia, que no ha entrat a la UE, i té només el 3,9%, o com Polònia, Eslovàquia i Eslovènia que amb prou feines superen el 5%.

Com evitem que un jove de 13-16 que vol abandonar-ho tot per posar-se a treballar o simplement deixar d’estudiar continuï estudiant? Primer de tot invertint en educació i canviant el sistema de docència. L’error de la secundària ve donat per la primària. Durant l’Educació Obligatòria no fem més que agreujar encara més els símptomes d’avorriment i memorització absurda que eviten que l’alumne interioritzi el coneixement.

Països com Finlàndia, un dels que té millor valoració segons l’informe PISA, basa la seva educació en un sistema de prevenció per evitar el fracàs. Proporcionen reforç de les assignatures més dures per als estudiants per evitar llacunes de desconeixement i fomenten un clima escolar lliure de conflictes; amb una bona relació entre professor i alumne, amb tutories per mantenir o crear la cohesió del grup i així millorar l‘ambient a partir d’una educació que té com a objectiu treballar per als interessos dels alumnes i no pels interessos del sistema.

L’educació secundària és l’època on més “mogut” està l’alumne, més inquiet es troba i més ganes té d’obtenir resultats a l’instant. Ara bé, també és el període on et van fent memòria que ara ve el batxillerat, i que allà, si no tens nota, no podràs fer el que t’agrada. Els resultats esmentats són una clara mostra del fracàs de la primària i de la continuïtat d’un model que obliga a llegir i exigeix escriure per una nota i allunya a que siguin per expressió personal i/o oci. Tanmateix, ara ve el batxillerat i l’amenaça de treure una nota si vols dedicar-te al que vols. Ara ve la tercera part que confirma que tot el que has aprés només ha estat per fer un examen, la selectivitat.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials