Periodista

Hemeroteca política

Com aquelles frases anònimes que mai sabrem d’on varen venir, en política es diu que “per deixar en ridícul a un polític només cal tirar d’hemeroteca”. Cita breu i que serveix de metàfora de la manca de credibilitat de la qual gaudeixen els representants. Serveix tant per als qui defensen la dreta com l’esquerra, l’unionisme i l’independentisme. Per a tots.

La sacsejada a la qual s’està sotmetent l’arc parlamentari català ajuda a fomentar l’ús de les hemeroteques. Més enllà dels personatges que defensen la democràcia i ara neguen el dret a decidir, hi ha dos individus en particular, Josep Antoni Duran i Lleida i Joan Carretero, que estan sent víctimes de les seves pròpies paraules. Els malabarismes que gesticula el líder d’Unió des que l’any 1982 fou escolli diputat per al Congrés espanyol fins avui han estat èpics. Amb el cas Pallerols l’any 2009 prometia la seva dimissió si es demostrava el finançament irregular del partit. El 25 de gener d’aquest any, demostrada la vinculació dels democratacristians en el cas, Duran i Lleida deia: “reitero, no hi ha finançament irregular, que és allò que en el seu moment vaig dir jo. Si hi hagués finançament irregular, jo hauria de demanar perdó i jo hauria de dimitir. Jo demano perdó, sóc molt conscient que danya la credibilitat de la política davant la societat”. Pilotada amunt i, com cridarien en argot futbolístic, “sortim!”. Exclamació que esperona l’equip a avançar línies i deixar en fora de joc als davanters contraris.

Sóc dels qui creu que té tant de mèrit que un equilibrista aguanti la seva posició en una corda fina, com que un polític com Duran i Lleida mantingui el seu estatus d’influència a la federació de CiU amb un discurs compartit o totalment allunyat del programa. Any 2007,“el dret a l’autodeterminació no és el dret a la independència”. Durant la campanya per a les eleccions del 25 de novembre del 2012, afirma que els catalans han de decidir el seu dret a l’autodeterminació, dies més tard, “jo puc exercir el dret a l’autodeterminació i apostar per una fórmula per continuar en el context d’Espanya”. En el mateix període de temps exclama davant el consell nacional de CiU: “Visca Catalunya lliure!”. Dues hores més tard, via Twitter: “Sóc i seguiré sent confederalista”. Ara, aposta per una tercera via que no contempla ni Unió ni Convergència.

Duran i Lleida encarna perfectament la figura del pactista que no s’arrisca. Molt similar al perfil d’Angela Merkel a l’hora de prendre decisions sobre l’Eurozona. El problema de la via que el líder d’Unió vol simbolitzar en ell mateix, és la mateixa que en l’hemeroteca dels diaris del 2006 veiem dibuixada en l’Estatut de Catalunya.

Tant evident és l’efecte de l’hemeroteca amb Duran i Lleida com cruel és amb Joan Carretero. Aquesta setmana el seu partit, Reagrupament, iniciava el procés per esdevenir una entitat associada de Convergència Democràtica de Catalunya. Hemeroteca! Que va passar l’11 de setembre del 2011? Carretero: “Qui digui que és independentista i voti a CiU el podem insultar, li podem dir que és idiota, i, a més, és culpable del que passa. Aquell que vota autonomia vota que ens passi això. Ja sé que no agrada, però la veritat és aquesta”. Aquesta hemeroteca…

 

Publicat a www.revistamirall.com

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials