Periodista

Jordi Basté: “Si algú sabia del cas Pujol i no ho ha dit, és negligència periodística”

jordiminguell.com

La seva veu desperta a milers de catalans a les 6 del matí, dues hores abans el seu cos es posa en peus per anar cap a l’edifici Godó de Francesc Macià i presentar ‘El Món a RAC1’. Guanyador del Premio Ondas l’any 2011, Jordi Basté compleix nou anys al capdavant del matinal més escoltat de Catalunya amb les dades d’audiència més potents de la història de la ràdio catalana.

El dijous 22 d’octubre vas fer un davantal exposant que, en el context dels escorcolls de la seu de CDC i la seva interpretació tots estem posicionats, Jordi Basté està posicionat?

La meva ideologia personal és la que és, molta gent la pot considerar més o menys exagerada del que segurament és. Quan parlava de posicionament em referia a què si agafaves segons quins diaris de Madrid sabràs què diran i els de Catalunya ho suavitzaran. Estem d’acord en el fet que si hi ha una il·legalitat, a per ells. Però també ho estem en què hi ha una performance en tot això. Vaig parlar de posicionament perquè el dia abans reivindicava la política de grisos, que és on m’hi sento més còmode. Perquè jo m’ho miro tot i penso, per què m’he d’assabentar jo el dia abans que hi haurà una detenció?

Ho sabia?

Això és una immoralitat del sistema. Sabia el dia abans que s’anava a detenir al Daniel Osácar (extresorer de CDC). Ho vaig demostrar amb una fotografia amb la qual explicava que tenia el nom de qui anava a ser detingut al costat d’un rellotge per demostrar que ho sabia abans del que passes. Després en Jofre Llombart en va fer un article explicant-ho.

Tot això és immoral, ja que arriba abans la premsa que la Guàrdia Civil. Però no un sol mitjà, tots! Per tant, això és una performance, una posada en escena.

“Perquè jo m’ho miro tot i penso, per què m’he d’assabentar jo el dia abans que hi haurà una detenció?”

Com el tuit del Pedro. J.

Un altre que també ho tenia. Hi ha una clara voluntat perquè tot això se sàpiga, però a mi això no m’agrada. Des d’un punt de vista ciutadà, enhorabona a La Razón per saber el dia 15 de setembre que hi hauria aquestes accions, però pel que jo entenc de la justícia no és la forma més adequada. Després diran que tot plegat només és cosa dels Pujol, i cadascú es va col·locant. No, posa’t al mig del camp, observa i opina. A veure com avança la investigació, potser aquí hi ha qui s’ha emportat comissions i no ho sabem. Per tant, tot plegat fa molta pudor. No ens posicionem tots a un costat o l’altre, la meva és al mig rebent dels dos costats.

Una mica com Gaziel, director de La Vanguardia del 1920 al 1936, que durant la Guerra Civil era buscat pels dos bàndols per la seva centralitat.

Ens ho hem de mirar des d’un gran angular.

“Tot plegat fa molta pudor. No ens posicionem tots a un costat o l’altre”

Amb el procés no creus que els mitjans estan prenent partit d’una opció? 

En la posició independentista crec que és així però amb matisos, perquè tots estem tacats i amb una llufa. I no és així, perquè a mi se’m diu que per dir segons què sóc o deixo de ser independentista. Mira, puc ser-ho o no, però mai m’he pronunciat al respecte. I crec, a més, que en tot Espanya no hi ha cap programa de ràdio més plural que aquest pel que fa els tertulians, si me’n trobes un a Madrid, et donaré la raó. Un.

De fet, hi ha dades que confirmen que per part dels mitjans de l’Estat sempre acostumen a mancar de veus sobiranistes.

Jo rebo cops d’unionistes i independentistes…

Sí, i ens trobem mitjans com La Sexta que et donen lliçons de pluralitat. 

Jo no em fico amb els altres, així que els hi demano que no es fiquin amb mi. Perquè si no ja traurem papers i ensenyarem les proporcions, nosaltres a cada tertúlia visualitzem posicions no independentistes. Les lliçons que vénen de Madrid són molt curioses, donen lliçons de què passa a Catalunya. Que hi hagi gent que des d’aquí doni lliçons, cap problema. Que vagin dient coses com que “RAC1 és independentista” sense escoltar les sis hores de programa, o la part més política en la qual hi ha equanimitat, és per preguntar-nos si la trobem en ells.

“Jo no em fico amb els altres, així que els hi demano que no es fiquin amb mi. Perquè si no ja traurem papers i ensenyarem les proporcions”

Exposes que es donen lliçons, creus que aquests que les pregonen poden marcar amb la seva línia editorial la direcció política o el vot?

No, la gent és molt intel·ligent. Hi ha qui em diu que amb el meu davantal de les 8 tinc molta força. Jo crec que no canvio el sentit del vot. Amb un conjunt, la tertúlia i la informació… A mi em costa molt pensar que es canviï la intenció de vot, a més que tampoc és la meva intenció.

Ets el presentador del programa més escolat de Catalunya, parlaves de situar-te al mig. Ets objectiu?

És difícil ser objectiu amb els temps que corren però s’ha d’intentar, i jo crec que s’ha de ser clarament imparcial. O pensar d’una manera un dia i després d’un altre i que la gent no es pensi que vols marejar la perdiu, hi ha dies que l’independentisme fa les coses bé o les fa malament. El mateix amb l’unionisme i el Barça. No passa res, es diu i ja està. Sempre educadament.

“És difícil ser objectiu amb els temps que corren però s’ha d’intentar, i jo crec que s’ha de ser clarament imparcial”

Potser per això es va produir un capítol en el qual Intereconomía us acusava, pràcticament, de fer apologia de l’independentisme als matins i vau desmentir-los.

Van dir que érem una ràdio pública, que si cobràvem subvenció… La majoria de mitjans cobren subvencions.

S’han de seguir cobrant?

Moltes vegades no s’explica que són exactament. Les subvencions no són una mena d’anunci que quan t’aixequis al matí et diguin “si vas al foc, vigila”. En els pactes de subvenció hi ha les falques, això abans no es deia subvenció es deia publicitat. Això no passa aquí, passa en tots els mitjans. Quan un ajuntament posa un anunci a un mitjà és això. Però a més, aquí a Catalunya tenim un altre cas, hi ha una llengua en minoria que és el català que té el suport de la Generalitat. Aquesta institució dóna suport als mitjans que es difonen en català perquè segueixin treballant amb aquesta llengua. Que es digui que aquí cobrem subvencions i a Madrid no, és mentida. Allà també en cobren.

A mi la política de subvenció no m’agrada, però tampoc s’explica bé què és. Subvenció no és posar uns diners perquè parlis bé, no. Són diners a canvi de publicitat contractada.

Algun cop t’han tocat el crostó?

No.

Faries públic que t’han trucat per canviar la línia editorial o algun tipus de pressió?

No, la paraula pressió és una paraula molt dura. Imagina’t que em diguessin que frenés amb el tema de l’independentisme i deixés de ser una cosa o l’altra i canvies la meva manera d’actuar… El primer que ho notaria és l’oient i l’audiència en l’aspecte numèric. Dirien “a cagar a la via!”. Si em diuen que dono molta bola al Mas, Junqueras o Rivera la meva resposta pot ser que sí, o no, li dono la que li toca.

“Si em diuen que dono molta bola al Mas, Junqueras o Rivera la meva resposta pot ser que sí, o no, li dono la que li toca”

La setmana passada vam saber que el presentador del programa ‘Al Rojo Vivo’, Antonio García Ferreras, acostuma a dinar amb polítics arran d’una fotografia en la qual apareixia en un restaurant amb Pablo Iglesias i Iñigo Errejón. És la mateixa situació que la teva? 

Jo hi quedo molt poques vegades, i amb qui ho faig és perquè tinc una relació esplèndida. Tinc bona relació fora d’antena, dins no. A més, tampoc m’interessa. No és res dolent, però quan ho faig molt poques vegades. En nou anys he dinat unes deu vegades i amb quasi les mateixes persones.

Amb el cas dels Pujol hi ha sovint el comentari de “ja se sabia”, si tan sabut era per què el periodisme no ha aixecat la catifa?

No sé qui ho ha dit, si ho sabia o ho intuïa. Si ho sabia, és negligència periodística. Jo no hi era, ni ho sabia ni m’ho imaginava. Si se sabia, és un dèficit de la professió.

“Si algú sabia del cas Pujol i no ho ha dit, és negligència periodística”

Falten mitjans privats/públics a Catalunya?

Com més siguem més riurem, també he de dir que la gestió de la pública em sobta. Tenim molts mitjans públics i pocs privats. Catalunya Ràdio, la Xarxa, Barcelona FM, Ràdio 4, les ràdios municipals… Val la pena tenir tantes o tenir-ne de poques amb un segon grup de comunicació públic important i imponent? Si et qüestiones si cal tenir tants mitjans públics, et trucaran els treballadors d’aquests… En ciutats i pobles les ràdios municipals són bàsiques. Ara bé, crec que val més la pena tenir dos grans grups públics que no pas molts de petits.

“Crec que val més la pena tenir dos grans grups públics que no pas molts de petits”

Per què dóna la sensació que RAC1 guanya amb tanta facilitat a Catalunya Ràdio?

Primer perquè hi va haver una gestió molt negativa de Catalunya Ràdio en la qual no van calcular la magnitud del canvi. En segon lloc, ha nascut una ràdio nova que fa una graella dirigida a la gent jove, això s’estudiarà a les facultats. Gents que es va posicionar amb gent jove: Barça, política, entreteniment, humor i que en època de crisi ajudava molt. Tot ha estat a poc a poc, fou gent jove que va prendre possessió d’una empresa.

“L’èxit de RAC1 és perquè gent jove va prendre possessió d’una empresa”

La comparativa amb Catalunya Ràdio també és amb el nombre de treballadors, molt major que el vostre. Optimitzeu millor els recursos? 

Allà són molta gent i aquí en som poca. No recordo quin polític fou va dir que Catalunya Ràdio s’havia de tancar, no es pot tancar. Déu me’n guard! S’ha de reinventar, no només amb la graella sinó també amb la gent que hi ha allà que espera l’oportunitat per entrar. Per sobre dels comitès d’empresa i els gestors hi ha algú que ha de reinventar la ràdio i plantejar-la del segle XXI. Com ha de ser i amb qui ha de ser.

Interpreto que veus un model antic en un món modern.

Tota la cosa pública és un model antic, el problema de l’empresa pública en general és que és lenta, és lenta de reflexos. I no és culpa dels treballadors, és de les empreses com a tal. Des de l’empresari fins al sindicat, estan tan lluny que s’han de posar d’entesa. Encara hi ha gent que es d’aquella que treballa i es passa el dia mirant el rellotge, i hi ha una cosa que és la il·lusió pel treball i hi ha molta gent jove.

“A l’empresa pública encara hi ha gent que es d’aquella que treballa i es passa el dia mirant el rellotge. Millor deixar pas a una generació nova que es vol menjar el món que tenir un treballador palmera”

S’ha de fer fora a molta gent?

No, però s’ha de ressituar a molta gent. En cas d’haver de fer fora algú que no sigui per números, sinó perquè han deixat de ser un treballador a ser una palmera i deixin pas a una generació nova que es vol menjar el món. El que hauria de ser un país normal, aquí costa.

En Toni Clapés va explicar a Revista Mirall que aquest any ha estat a punt de plegar, tens corda per més temporades? 

Estic més a prop de plegar. Ja són nou anys fent això, sóc una persona de nit que això d’aixecar-se a les quatre del matí ho porta fatal. És un atemptat contra el meu cos cada matí fer això, són més de 2.000 despertadors, que es diu molt ràpid, però és molt lent. Un despertador a les quatre no és el mateix que a les sis, dos minuts són molt a aquelles hores. Són 20 segons de son en els quals dorms. Et dic que ho pararia, però en un altre moment et diria que seguim.

A més, hores de nit que perds per fer coses.

A mi m’agrada quedar amb els meus amics, anar a sopar i anar a prendre alguna cosa. Tinc la percepció que faig vida eclesiàstica, i em sembla bé per la gent que fa teologia, però per a mi no.

“Un despertador a les quatre no és el mateix que a les sis, dos minuts són molt a aquelles hores”

Hi ha qui se l’hi faria estrany veure’t només a una columna d’un diari.

Podria fer-ho, o també provar alguna altra cosa a la ràdio. Hi ha un cert vertigen a l’hora de pensar en què faré, si hi ha alguna cosa, ho faré. Si no, ja veurem.

Vas deixar Twitter i vas tornar.

Vaig acabar bastant cansat, m’influïa negativament amb les coses que deien. Quan te’l prens amb ironia i conya ho entens, no és més que això. Una eina informativa important, però amb molta fullaraca i gent avorrida que t’iguala per baix.

“Twitter te l’has de prendre amb ironia i conya”

Com celebres les Copes d’Europa del Barça? 

Amb alegria, però a la meva edat ja em quedo adormit. El cos és savi, els divendres a les 12 ja em diu que freni.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials