Periodista

La campanya de Godwin

A mesura que va avançant la campanya el to dels candidats i els “convidats” als actes va augmentant. En aquesta pujada massiva de rauxa, en plena èxtasi per recaptar vots, s’està complint quasi al peu de la lletra la llei Godwin, que diu el següent: a mesura que una discussió s’allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual s’esmenti a Hitler o als nazis tendeix a créixer.

La manera en la qual els candidats, i fins i tot els militants, acaben parlant del nazisme, la seva persecució envers els jueus i la Segona Guerra Mundial que va devastar a Europa frega una frivolitat que fa qüestionar si són conscients de les seves paraules. Conforme va allargant-se el debat sobiranista les veus que relacionen el procés nacional català amb les dictadures va in crescendo. Aquest cap de setmana era el socialista Marcelino Iglesias qui deia que “l’hipernacionalisme” provocava morts, fa dues setmanes va ser l’expresident de la Generalitat,José Montilla, qui explicava que els referèndums eren la modalitat preferida dels dictadors, ahir mateix, Jordi Cañas, a l’Oracle de Catalunya Ràdio, esmentava la Primera Guerra Mundial mentre que el ministre d’afers exteriors espanyol, García-Margallo, un home que hauria de ser especialista en diplomàcia, fa cosa d’uns dies gosava parlar del referèndum català com un “cop d’Estat” sense tenir en compte que els seus homòlegs d’Anglaterra i Escòcia van acordar la convocatòria d’un per decidir sobre la independència, o no, del país escocès.

La història de Catalunya que va des del 1939 i el 1945 recull el testimoni de milers de catalans que, fugint de la dictadura de Franco, van topar amb els camps de concentració nazis. Persones que eren retingudes a les platges d’Argelers i que havien d’escollir entre tornar a casa seva amb el temor a ser detinguts o lluitar pels aliats contra l’Alemanya nazi. Sí, aquella Alemanya que alguns representants de la democràcia actual diuen reedificar-se a Catalunya.

Godwin tenia raó, a mesura que avança una discussió la presència de Hitler i el nazisme augmenta. Però no deixa de ser paradoxal el cas que vivim aquí, casualment és un partit fundat per un antic alt càrrec franquista qui assenyala amb el dit qui és nazi o no. I, el que encara és més greu, els qui varen ser opositors a aquests règims ara utilitzen la retòrica del feixisme per evitar la victòria d’un partit que aposta pel dret a decidir. Caldria fer un exercici d’integritat política.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials