Periodista

La confluència civil i institucional del 15-O

Artur-Mas-junto-a-Nuria-de-Gis_54438124690_53389389549_600_396

La imatge d’aquest matí pot ser una de les més determinants d’aquest procés, la confluència entre ciutadans i polítics davant d’un jutjat constata una revolta que implica tant a la societat civil com a les institucions. Avui el protagonista no era Artur Mas, ho era el president de la Generalitat. La seva figura, la seva representació davant un tribunal el mateix dia que fa 75 anys l’exèrcit franquista afusellava el president Companys.

Mentre països com Alemanya i França han demanat perdó per la col·laboració en l’execució de Companys, l’Estat es manté silenciós i covard davant d’un passat que ha d’afrontar si vol considerar-se plenament democràtic. La transició esdevé farsa quan l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica denuncia problemes per recuperar les restes dels desapareguts durant la Guerra Civil, quan el govern de l’Estat no aporta res a la investigació i constates que en aquests últims dotze anys només s’han obert 332 fosses de les més de 2.000 que hi ha a Espanya. La mateixa Organització de les Nacions Unides (ONU) destaca el buit institucional i la manca de veritat, justícia i informació. La situació és tan esperpèntica que un sindicat noruec, Elogit, ha col·laborat econòmicament davant la inacció estatal.

Un Estat no es pot considerar plenament lliure del passat sense jutjar els crims franquistes, sense investigar la mort de les 100.000 persones enterrades en foses comunes. No pot alçar la bandera de la democràcia quan el Tribunal Suprem considera que aquests crims ja no es poden investigar.

Cal maduresa democràtica, no es pot construir un sistema sobre la catifa del silenci, la desinformació i crims sense jutjar.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials