Periodista

La Diada de casa nostra

La Diada de Catalunya és un dia especial per al nostre país, dic especial perquè molts el defineixen com la “celebració d’una derrota” i altres com un dia on “commemorem la memòria dels que van lluitar per la llibertat de Catalunya”.

Podem dir que cada definició no coinicideix en res, i en qui ho diu ho entendrem. La guerra de Successió per a molts va ser l’aixecament contra els espanyol i altres, més ben encaminats, una lluita per definir quin seria el futur rei d’Espanya que, com ja sabem, va ocupar Felip V de Borbó, la mateixa dinastia que hi ha ara i que va acabar amb la Generalitat, volia posar fi a l’ús del català i va abolir tots els drets de Catalunya.

La Diada no mira només cap aquell desenllaç que quasi acaba amb els catalans, sinó que pretén ser un dia d’orgull nacional, de reivindicació després de tants anys on fins i tot hem estat perseguits, maltractats i, com diuen ara, espoliats.

Com a celebració nacional hem de mirar cap a casa, cap a la família, cap a tots aquells que contribueixen al creixement del nostre país. Posar-nos a parlar i menysprear altres nacions no hauria de tenir lloc en un dia que està dedicat a nosaltres.  Com exemple pràctic, dinem amb la família, riem i deixem estar aquell veí que fa soroll i ens molesta tot el dia.

Ara bé, com apunt final, citaré a Gary Gibson, periodista anglès que va fer un reportatge dedicat al conflicte Catalunya-Espanya cobrint el primer referèndum a Arenys de Munt amb clara victòria del “sí”: “durant 300 anys hem hagut d’escoltar-vos i fer el què ens heu dit i això és el que us diem a vosaltres”. Celebrem-ho amb la família, però que això no signifiqui que no som conscients de què passa.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials