Periodista

La força del moviment #iaioflautes: “aquest és també el nostre temps”

En Felipe L. Aranguren és sociòleg llicenciat en ciències polítiques. Ha treballat de freelance per a la Comunitat Europea i el Ministeri de Cultura. Va formar part del consell d’administració de RTVE. Membre fundador i cap de premsa dels ‘iaioflautes’.

Com sorgeix el moviment ‘iaioflautes’?

A partir d’un grup de 14 membres de gent gran que havíem portat molts anys de treball, que ens coneixíem fonamentalment per la lluita antifranquista i la transició, que vam pensar que havíem de fer alguna cosa per respondre a la situació actual.

Això va ser el setembre del 2011

I arran del 15M. Ells van començar el maig, nosaltres vam tenir la primera reunió setembre i la nostra primera acció ja a l’octubre, a la tornada de vacances.

Sota el nom de ‘iaioflautes’…

El nom ve perquè d’Esperanza Aguirre havia dit q el moviment 15M era de perroflautes, desarrapaos i mala gente. Va ser quan vam pensar “doncs farem els iaioflautes”, grup de gent que no es pugui dir que són perroflautes ni res del que deien.

iaioflautas.org
iaioflautas.org

Ha funcionat…

Quan vam proposar el nom dèiem “no funcionarà”. Però era divertit i s’ha fet molt conegut, tant que tenim entrevistes amb televisions del Japó, Austràlia. Una ràdio francesa, mitjans argentins, l’agència Reuters. Les accions són suficients per donar carn a la premsa

I sou tots “iaios”?

Som un 95% de jubilats. Vam sorgir per contestar les retallades, i la pujada dels preus per mitjà de la desobediència civil. En la nostra primera intervenció, erem 14 persones, ara cada vegada ve més gent.

I us aneu expandint pel territori…

A Barcelona som 500 persones, d’actives n’hi ha unes 200. No som cap franquícia, tothom que vulgui utilitzar el nom ‘iaioflauta’ en pot fer ús. Han sorgit molts més grups a Sabadell, Terrassa, Bellvitge, Hospitalet fins arribar a Madrid, Sevilla, Còrdoba, València… A Mallorca hi ha ‘padrins flautes’.

Esteu en contacte entre vosaltres?

Vam començar amb un blog i vam fer un web per tenir-ne… Però hi ha un problema amb la gent gran, la majoria no té coneixements informàtics. Al principi teníem 3 o 4 xavals q ens ajudaven. Després vam fer seminaris i tallers per entendre com va el Facebook, l’email…

“L’actuació de la policia actual es una broma amb la que hi havia amb Franco. Quan més gran ets menys por tens”

Quins objectius té marcats el moviment?

A la gent gran a la societat se la separa, ja no serveix per a res: tu a la residència, a jugar a la petanca o a viatges de la inserso. Volem donar la idea que no estem morts, nomes quan et moris ho estaràs. La vida es per tot, tot el temps, nosaltres no diem “en els nostres temps” aquest és també el nostre temps, volem demostrar que la gent gran pot fer alguna cosa.

I tant que és el vostre temps!

Alguns se senten mes joves que abans. Tenen coneixements polítics i socials que serveixen per a alguna cosa.

Com actuen els ‘iaioflautes’?

La majoria de ‘iaios’ tenim fills o néts que no estan a l’escola i han d’estar amb ells. Som gent que té problemes de salut i hem passat de tot i per tant funcionem per assemblea per cada “x” temps. Fem accions curtes, sobretot ocupacions que organitzem clandestinament. Som gent de 80 anys i no podem proposar ocupar 20 dies, és molt difícil. Fem un document per cada acció per explicar què suposa cada reforma o retallada.

“Fins al 1990 tenien por a la URSS. Donaven coses als treballadors per por a una revolució”

Com està organitzat?

Hi ha un grup tancat i un altre de 6 persones on cadascú té 2 o 3 persones per fer feina. El grup decideix on, què i quan es fa la convocatòria. Sempre dos carrers mes enllà on quedem amb la premsa i la gent.

I això?

Perquè les dues primeres vegades que ho vam fer de manera oberta la policia ens estava esperant. Vam tornar a la clandestinitat i a fer-ho tancat. Al principi teníem problemes a l’hora de donar confiança a un grup tancat, però fetes ja algunes accions on hem portat gent a la patronal, foment de treball i hem pres un bus tota una matinada la gent veu q funcionem.

Hi ha por?

No, ens posaran una multa, ens detindran… L’actuació de la policia actual es una broma amb la que hi havia amb Franco. Quan més gran ets menys por tens, ja he fet dos terceres parts de la meva vida, què em queden? 15 anys?

Home, vist així…

Quan més a prop estàs de la teva mort tens por a la mort, no a la policia. La por és per a la gent jove que pensa: “què em passarà si em detenen? Si ho vam fer amb Franco ara també.

“Revolució armada, desobediència civil llarga i profunda o lluitant per les institucions públiques amb forces polítiques amb majories”

En el vostre manifest dieu que lluiteu per una vida millor per als vostres fills

La gent gran ha fet molt de treball polític i sindical i de tot tipus. Tot el que la gent treballadora tenia de bo s’ho va guanyar amb vagues i manifestacions. No ens han donat res.

Ara és la primera vegada que una generació com la vostra pensa que la generació següent viurà pitjor

Perquè estan retallant tot el q havíem guanyat. Fins al 1990 tenien por per la URSS i per això ens donaven coses als treballadors, per por a una revolució. Quan va caure el mur de Berlín i la URSS ja no tenien por a què ens féssim socialistes o comunistes. “Tot el que hem donat els hi traurem”.

Amb un bloc socialista com la URSS no s’atrevirien a fer aquestes coses?

No, mai. Quan estava no ho feien. Els sindicats miraven que guanyaves segons els convenis i durant un temps va ser així, als 90 ja anaves a firmar convenis a veure què ens treien. Ara ja és simplement perdre, si hi hagués una resposta comunista i socialista no s’atrevirien. Si no donaves més als treballadors hi havia revolució.

Falta esperit reivindicatiu a la societat?

Per suposat. Franco ha domesticat a la ciutadania, la gent no sap el poder que té, el poder està en la organització. Tu sol no pots fer res, si ens reunim i fem potser tenim mes força. Vam començar 14 i no érem res, ara ja som molts més. Estem on estem i farem el nostre treball.

“Sorprén que la gent no exploti, som un país castrat políticament”

Com combatem el sistema?

De tres maneres: o fem una revolució armada, que no ho sembla, o comencem una desobediència civil llarga i profunda de tot, de consum i traient tot el que hi ha al banc, o lluitem per les institucions públiques amb forces polítiques amb majories. No en conec cap més.

Algun partit polític ha contactat amb vosaltres?

És significatiu que pensin que no arriba enlloc el nostre moviment. Pensen que és una bombolla: “ja es cansaran, ja ho deixaran”. No els importa, no estan acostumats a escoltar la gent. Estem en un país on el 34% dels vots de la gent ha donat la majoria absoluta a un partit… Hi ha un 66% de la població que no els ha votat.

Per després canviar el programa electoral…

Sorprèn que la gent no exploti, som un país castrat políticament. La gent es pensa que el govern és l’Estat però no es dóna compta que l’Estat són ells! Gràcies a nosaltres i als nostres impostos ells cobren! Estan obligats a agafar els impostos i tornar-los en forma de serveis.

Quan acabarà la funció dels ‘iaioflautes’?

Desapareixerem quan acabin les retalles i canviï el sistema. Estem lligats al 15M i a la resposta de la gent per aquesta situació. Si continua dient “oh quina crisi” i mirant cap un altre costat…

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials