Periodista

La línia editorial del The New York Times sobre el procés català

Avui, dia 4 de setembre, la versió impresa del diari nord-americà The New York Times ha dedicat el seu editorial al referèndum independentista d’Escòcia del pròxim 18 de setembre. Amb el títol Scotland’s Identity, Put to a Vote (La identitat escocesa a votació), el diari fa un recorregut a l’argumentari de la campanya del sí, Yes Scotland, i el compara amb el del no, Better Together. Més enllà del focús posat en aquest moviment polític, l’anàlisi editorial del diari va més enllà, i ja en els últims paràgrafs estudia els casos similars a Europa, on hi apareix Catalunya.

Cal prestar molta atenció a l’últim paràgraf, on no només el diari dóna per fet que el mes de novembre hi haurà una votació per la independència a Catalunya, sinó que el distingeix amb un marcat contrast, “in stark contrast”, del procés bèl·lic-secessionista a l’est d’Ucraïna, on el passat mes de maig es va dur a terme un referèndum independentista promogut pels rebels prorussos. Una votació que en aquell moment, el ministre d’Afers exteriors del govern espanyol, Garcia-Margallo, va comparar amb el català. El Govern català, per la seva part, va negar el paral·lelisme i va afirmar que el referèndum prorús era il·legítim.

Aquest editorial del The New York Times té molt valor, m’explico. En la premsa anglosaxona és corrent que els diaris es posicionin de manera clara sobre els afers polítics, en el període electoral, és molt comú que gran part de la premsa dediqui editorials demanant el vot per un candidat. Amb aquest context, i vist el comentari final d’aquest editorial, podem celebrar que el procés català tingui l’aire democràtic amb el qual fa més de dos anys estan lluitant entitats socials i polítiques. El diari entén que els catalans volem votar, per tant, ho hauran de fer.

I si no hi ha 9N?

Costaria d’entendre, democràticament parlant, per a molts mitjans internacionals impedir votar el 9 de novembre situaria al govern espanyol en una situació molt incòmode. Estic segur que moltes capçaleres europees, i alguna nord-americana, expressaran la manca de sentit democràtic i estratègic de la classe política espanyola que ha gaudit de moltes oportunitats per frenar aquesta situació, vegis el pacte fiscal o l’estatus de nació. Però ja és tard, i l’anhel per votar i decidir el futur col·lectiu del país forma part de la concepció política de més del 70% dels catalans. No deixar votar una consulta no vinculant seria un escàndol.

Captura de pantalla 2014-09-04 a las 17.08.15

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials