Periodista

La llegenda dels cervells en conservació

Mantenir la línia és un repte que reclama una rutina física constant i de l’abstenció de segons quins capritxos. Aquelles patatetes i olivetes d’abans de dinar acompanyades d’una cervesa, el croissant o alguna pasta per berenar o el pa amb tomàquet per sopar, només per dir-ne alguns, són elements que, si segueixen un consum habitual, et porten a fer la promesa, el dia 31 de desembre, d’apuntar-te al gimnàs el dia 2 de gener, o, cap allà finals d’abril, de començar a parlar de l’operació bèl·lica més llarga de la història contemporània: “l’operació biquini”.

Hi ha, però, quelcom que no requereix una activitat constant per mantenir el seu estat. És inalterable, és natural. Com la frivolitat amb la qual el president del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Emilio Lora-Tamayo, és capaç d’admetre la marxa d’investigadors d’Espanya però puntualitzi que “la fuga” és una llegenda urbana “exagerada”. Una llegenda que té el seu eco en un informe de Intrum Justitia, empresa capdavantera a Europa en Serveis de Gestió de Crèdit i Cobrament, en el qual exposa que sis de cada deu espanyol d’entre 15 i 24 anys pensa a emigrar per trobar prosperitat. Una llegenda que contrasta amb el més del 50% d’atur juvenil espanyol. Una faula que, en vistes de l’estudi de treball de PricewaterhouseCoopers (PwC), seguirà difonent-se més perquè pronostica que fins a l’any 2033 Espanya no recuperarà el percentatge de desocupació anterior a la crisi econòmica. Seran vint-i-cinc anys més de llegendes.

Però potser té raó el senyor Emilio Lora-Tamayo i resulta que és només una llegenda urbana. Que les xifres, els estudis i les queixes dels joves que han estudiat i no troben feina en realitat formen part d’una campanya magnificada.
Hi ha una altra llegenda, aquesta menys coneguda, que narra la història d’un doctor que en el seu laboratori conserva en pots els cervells de joves i investigadors que es volen fugar però, per qüestions personals, no ho poden fer. Atemorits perquè tot aquell coneixement que van adquirir estudiant quedi arraconat en algun lloc fosc del seu cervell, i amb la impossibilitat d’aplicar-lo en les feines que ara realitzen, han demanat al doctor Tornassol que els hi conservi en aigua perquè, un cop arribi l’any 2033, els hi puguin reimplantar. És la llegenda dels cervells en conservació, no tan extensa com la de la “fuga de cervells”, però tan ocurrent i creativa com l’anterior.

La pràctica, que s’està estenent entre tots els joves acabats de graduar, consisteix en assistir al laboratori del professor Tornassol i demanar pel tractament “que es fugui son pare”. Amb una operació que utilitza aparells quirúrgics de primera qualitat, com un ganivet per tallar pernil i una cullera per posar gelats, el doctor conservarà en perfecte estat els coneixement obtinguts fins que es doni una oferta de feina adequada per aquests. Oblida’t de malgastar tot el que has après en treballs precaris que no et permeten pagar ni la gasolina de la teva moto, conserva el teu cervell per quan arribi el moment.

La llegenda continua

Ja som a l’any 2033, el cervell continua en perfecte estat en el laboratori del professor Tornassol. Les coses han canviat molt des que l’any 2014 vàrem posar en conserva la nostra massa encefàlica. Mireu, les pensions han pujat un espectacular 1,25%. Novament s’ha apostat per la construcció per reactivar l’economia, ja no queda ni un pam d’aquells paissatges idíl·lics de la costa brava i de la daurada. A Barcelona ja no hi queda cap barceloní, però hi ha feina. Només he d’actualitzar-me amb un parell de màsters. Fantàstic.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials