Periodista

La majoria silenciosa de 1963

Des de la manifestació de l’11 de setembre que el terme “majoria silenciosa” està sent un dels més utilitzats per menysprear els moviments socials. Ho van fer quan un milió i mig de catalans van marxar per Barcelona amb crits independentistes i també amb el 25S quan els indignats van fer una crida a rodejar el Congrés espanyol per demanar la dimissió de Mariano Rajoy.

Igual que un estruç, la classe política dominant –escollida pel poble- amaga el cap sota terra quan el tema és incòmode, propi de dirigents que manquen d’un sentit de la responsabilitat. Un milió i mig de catalans s’han manifestat? Doncs encara n’hi ha cinc milions que no ho han fet. Que hi havia vint-i-cinc mil persones rodejant el Congrés? Permeti’m recordar que Espanya té més de quaranta-cinc milions d’habitants. “Jo estic amb aquella majoria silenciosa que no s’ha manifestat”, bravo.

La manca democràtica de la que està fent gala Espanya és objecte d’anàlisi. Si els moviments socials que s’expressen en una manifestació s’haguessin de mesurar a partir de la població total de ben segur que les dones i la gent de raça negra encara seguirien amb una gran manca de drets d’igualtat.

Quan l’any 1963 la marxa negra va arribar a Washington i Martin Luther King va pronunciar el I have a dream al memorial Lincoln, hi havia aproximadament dos-cents mil manifestants. El President dels Estats Units, Lyndon B. Johnson, va reunir-se amb King més endavant i va començar així el camí cap a la igualtat entre races a Amèrica. Johnson ho tenia fàcil, però que molt fàcil per menystenir la manifestació i fer ús de la “majoria silenciosa”, els Estats Units, en la dècada dels seixanta, tenia una població de 179.323.175 habitants.

No facin cas de la majoria que “fa soroll”, només són una minoria. Segueixin pensant que són quatre exaltats que reclamen una “quimera” i aplaudeixin els qui es queden a casa. S’imaginen que Johnson no hagués fet cas a aquella manifestació?

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials