Periodista

La millor de les pitjors

Captura de pantalla 2013-12-12 a las 20.10.50

La pregunta pactada per CDC, UDC, ERC, ICV i CUP és la millor de les pitjors preguntes possibles. Matem dos ocells d’un tret, es compleix el compromís electoral de formular una consulta per al 2014 i s’obre una porta perquè totes aquelles forces que no són independentistes, però sí partidàries d’una major sobirania catalana -vegis en forma d’Estat propi o federal-, s’identifiquin amb el procés.

Artur Mas va dir fa poques setmanes que la pregunta seria de resposta binària, i així és. Vam interpretar que se’ns consultaria sobre la independència i punt -sí o no-, però amb ICV-EUiA i Unió Democràtica perillant com a forces de suport dins d’aquest marc. Ara bé, el president ha maniobrat molt intel·ligentment per introduir la tercera via en la primera qüestió implícitament, ‘Vol que Catalunya esdevingui un Estat?’, i evitar que el suport parlamentari es veiés reduït. Tot seguit, la pregunta que volia ERC amb una pausa per fer pensar els partidaris d’un Estat Català: ‘En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?’. No és la “clàssica” pregunta clara i directe: ‘vol que Catalunya sigui un Estat independent?’, però és la nostra pregunta. La pregunta catalana, sempre amb molta cura de no prendre mal. Així som i així serem.

Cal parar atenció al format, motiu de debat a les xarxes socials i de ben segur de moltes llars d’aquest país. La metodologia és ben simple i la resumiríem d’aquesta manera – separem les respostes de la primera i la segona pregunta amb el símbol “/“:

  • Si vostè vol la independència de Catalunya. Votació: Sí/Sí
  • Si vostè vol que Catalunya esdevingui un Estat propi amb un estatus per determinar. Votació: Sí/No
  • Si vostè vol mantenir l’estatus actual. Votació: No/- (la segona pregunta no es respon)

Votar “no” a la primera pregunta descarta comptabilitzar el vot de la segona (No/No, No/Sí). Dit d’una altra manera, si vostè no vol que Catalunya sigui un Estat, ja s’entén que no vol que exerceixi el rol d’Estat independent.

El format de la pregunta genera polèmica entre els analistes de dret internacional, sostenen que no és prou clara. De fet, des de Madrid ja es diu que al constar de dues qüestions treu legitimitat al procés i, per tant, quedarà tot en un no res. Afirmació que contrasta amb el cas de Kosovo, qui malgrat no gaudir del beneplàcit internacional, un cop va votar en referèndum que volia la independència la comunitat internacional va reconèixer el resultat i, de retruc, la independència del país. Altres analistes apunten que el dret internacional d’autodeterminació només estableix aquest dret als països de caràcter colonial. Caldria analitzar els arxius del Decret de Nova Planta i el Tractat d’Utrech en els quals Felip V i la seva cort es recolzaven en el derecho de conquista per actuar a Catalunya.

Ben bé es pot dir que aquestes dues preguntes podien haver-se concretat amb una sola de triple resposta. Sota el paraigüa de la qüestió, quin estatus polític prefereix per a Catalunya? Estat independent, Estat propi o situació actual, també s’hauria resolt la qüestió però no el dubte i el debat que ara s’obrirà sobre què vol dir que Catalunya sigui un Estat. Federal o associat amb algun altre país o comunitat de països? Caldrà que el president ho expliqui per esvair qualsevol dubte.

Com acabarà?

Qui ha de moure fitxa ara és el govern espanyol, escudar-se en el “no hi haurà consulta” o “impedirem com sigui aquest referèndum” mostra un clar immobilisme i una manca de voluntat de diàleg que de cara a la comunitat internacional, i en concret l’europea, només pot deteriorar la seva pròpia imatge. El referèndum escocés i l’actitud del govern britànic amb aquest serveixen de punt de comparació.

El 9 de novembre del 2014 estem cridats -a dia d’avui- a les urnes per decidir el futur de Catalunya, però l’actitud del govern central fa pensar que serà complicat poder votar. Si l’Estat impedeix la consulta, és probable que el president Mas convoqui eleccions anticipades, de caràcter plebiscitàri. Allà els programes electorals dels partits hauran de concretar la seva postura favorable o contraria a la Declaració Unilateral d’Independència, i escoltant les paraules dels grups que avui han pactat la data i la pregunta, obriria un front favorable format per CDC, ERC i la CUP. ICV-EUiA formaria també part d’aquest grup, Herrera ha manifestat que, segons quina sigui l’actitud del govern central, no els quedarà més opció que optar per la independència -impedir la consulta seria la raó-, mentre que Unió hauria d’optar pel ‘sí’ si no vol estar al mateix bloc que PP i C’s -als antípodes del que representen els demòcrata-cristians catalanistes-. Amb aquest front, actualment, els 87 diputats d’aquests partits es quedarien a 3 de consolidar dues terceres parts de l’arc parlamentari. Però si ho comparem segons les enquestes actuals, la suma arribaria als 92 diputats sense comptar amb què passarà definitivament amb el PSC.

Amb dues terceres parts, el Parlament pot modificar l’Estatut i estaria més que legitimat per declarar la independència de Catalunya.

 

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials