Periodista

Les celebracions del Partit Socialista de Catalunya

Aquest cap de setmana vàrem contemplar com molts seguidors del Partit Socialista de Catalunyas’alegraven en veure que el partit d’Angela Merkel, la Unió Demòcrata Cristiana, perdia les eleccions de Renania contra els socialdemòcrates. Els resultats donaven un 38% de vots al Partit Socialdemòcrata Alemany contra el 25,5% de CDU. Una alegria que no acabo d’entendre per part dels socialistes catalans, partidaris de polítiques de creixement, amb les reformes que aquest mateix partit va impulsar perquè Alemanya acabés sent el motor d’Europa.

Günter Wallraff, l’abril passat, va publicar un article titulat ‘Els baixos salaris d’Alemanya: una especialitat del terror’ on narrava l’evolució d’aquest país per ser el motor del vell continent. L’any 1998, quan els socialdemòcrates van arribar al poder, ho van fer en coalició amb els ecologistes, una fórmula que a priori semblava propiciar una major atenció a l’Estat del benestar, tanmateix, el seu objectiu va ser un altre de molt diferent. A partir de menys regularitzacions del mercat laboral van facilitar l’acomiadament barat per augmentar els beneficis de les empreses com Volkswagen, qui va acomiadar a 32.000 treballadors per guanyar 1.000 milions d’euros, i fomentar el creixement del país.

Reelegits el 2002 i mantenint la coalició, el 2005 es van aprovar quatre paquets de reformes més, anomenades Hartz IV –en honor al líder de la comissió, Peter Hartz, qui va encarregar-se del pla de sanejament de personal de Volkswagen- on Alemanya va començar a potenciar la seva posició dominant a Europa a costa dels ciutadans. Aquests paquets limitaven les prestacions de l’atur a un any, obligaven als ciutadans acceptar qualsevol treball en qualsevol lloc d’Alemanya –ofertes que moltes vegades contemplaven el sou d’1 euro per hora treballada– i va potenciar la creació delsminijobs amb un sou de 400 euros al mes. El resultat va ser que un salari més baix oferia productes a un preu més baix per a l’estranger i propiciava una major exportació. Durant aquell període la pobresa a Alemanya afectava a més d’un quarta part de la població que havia de sobreviure amb la proliferació de mini contractes i amb l’absència d’un salari mínim. Conceptes com “contracte fix” i “horari fix” ja eren cosa del passat, i tot plegat a càrrec d’un partit que aposta per l’Estat del benestar.

Alemanya ara és el motor d’Europa, però a costa del ciutadans. Quan alguns socialistes s’alegraven de la victòria socialdemòcrata a Renania no sabia ben bé si eren conscients que aquest mateix partit va propiciar unes reformes que van tenir poca sensibilitat social. No cal celebrar cada victòria de tots els partits socialistes d’Europa, encara fa semblar més desesperada la seva situació.

La crisi està canviant els govern, val a dir que quasi tots els líders que l’han patit estan caient o ja han caigut com Zapatero, Sarkozy i Berlusconi. Ara bé, a Alemanya la situació no és tan evident com molts creuen. Merkel té els índex de popularitat més alts des del 2009 i manté una distància de 12 punts respecte els socialdemòcrates. Si no volien Merkel, aquí en tenen dues tasses. En lloc de celebrar victòries d’altres partits europeus centrem-nos en Catalunya i en capgirar la situació, que ja en tenim prou amb tres plans d’ajustos –retallades- en dos anys.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials