Periodista

Les opcions del govern central per impedir la consulta

L’executiu de Mariano Rajoy ja ha deixat clar que té “un pla” per evitar la consulta del 9 de novembre. Si té els mateixos resultats que el “pla contra l’atur” que havia de donar feina a dos milions d’aturats, els partidaris del dret a decidir poden estar tranquils. Serà una estratègia lenta, dolorosa però sense efectes.

Llegia avui a La Vanguardia que el govern espanyol té tres vies per impedir la consulta:

Impugnar la llei de consultes al Tribunal Constitucional

Presentarà al Tribunal Constitucional la impugnació de la llei de consultes del Parlament català en el moment que aquesta sigui aprovada. Serà una maniobra d’acció-reacció. Amb aquest recurs, la llei queda suspesa a l’espera de la resolució del TC, resolució que, per cert, hauria de tenir resposta en un termini de 5 mesos o superior.

L’objectiu és anul·lar la llei i la convocatòria del president Mas.

Per la via penal directament contra el president Mas i els membres del seu govern

President Companys a la presó
President Companys a la presó

Es pot jutjar per delicte de desobediència, una mesura que segons el meu parer no es realitzarà. L’escàndol seria majúscul i la reacció dels catalans inesperada. L’impacte que tindira que la societat catalana vegi al president de la Generalitat declarant per aprovar una llei de consultes o, el que encara seria més dolorósrepetint l’estampa del president Companys a la presó seria terrible. Tant institucionalment com socialment, la ruptura seria total mentre el record d’un període de violència seria constant.

Fent ús de l’article 155 de la Constitució espanyola

Suspensió de l’autonomia, l’executiu, segons la Carta Magna, pot prendre les mesures necessàries per obligar el compliment “forçat” de les obligacions per protegir l’interès general. Aquesta via es farà efectiva si hi ha majoria absoluta del Senat -que la té el Partit Popular- amb el pretext que el president de la comunitat no hagi fet cas als requeriments del govern central.

Valoració

De les tres opcions, el govern central només pot utilitzar-ne una, la primera. Jutjar per desobediència al president Mas i/o al seu govern seria una estampa idèntica a la del 6 d’octubre del 1934, quan Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Situació radicalment diferent de l’actual, on s’ha deixat clar tant per activa com per passiva, que cap decisió no serà presa sense el consens de les forces partidàries del dret a decidir i mitjançant, en el cas d’una declaració d’independència, sense un resultat electoral que consolidi l’opció. Ja sigui per mitjà d’una consulta popular, la del 9N, o a través d’unes eleccions plebiscitàries. L’opció menys bona però a la qual el govern es pot veure abocat.

La “tercera via”, la de l’article 155 de la Constitució, pot moure’s entre la suspensió de l’autonomia o en la intervenció policial o militar per “restaurar l’ordre”. Acció, aquesta última, que ara mateix tindria un gran paral·lelisme amb la situació d’Ucraïna i Rússia. És a dir, per motius nacionals, una part intervé militarment per imposar-se a una altra.

Descarto les dues últimes opcions perquè considero que el fet d’estar en un Estat democràtic impedeix l’ús de les forces de l’ordre. Ara bé, hem estat testimonis de situacions surrealistes com la prohibició a la presentació del llibre de Victus a Utrecht, el que em fa dubtar fins a quin punt la ceguera nacionalista de l’equip de Rajoy pot ser de fàcil diagnòstic.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials