Periodista

Pugin la tarifa, seguirem pagant

Brasil no és només samba, futbol i caipirinha. Aquest país que molt intel·ligentment ens fan situar-lo en aquell acrònim dels qui estan creixent econòmicament, BRICS, està vivint un dels períodes més reivindicatius de l’última dècada. La pujada de preu del transport públic, les retallades en educació i sanitat i la corrupció política provoquen la mateixa reacció viscuda aquí, a GrèciaItàlia i Portugal. Carrer plens de milers de persones que es manifesten contra el govern i el sistema i algun personatge mediàtic ficant la pota. Ronaldo, el davanter que va jugar al Barça i el Madrid, justificava les retallades d’aquesta manera: “si un país vol organitzar un Mundial ha de construir estadis i no hospitals”.

Malgrat que la situació podria semblar paral·lela a la nostra, les manifestacions tenen una lectura i conseqüència totalment diferents. La presidenta del país, Dilma Rousseff, va donar suport explícit i davant de càmera a les protestes mentre que es revisen i s’anul·len les pujades del preu del transport en ciutats com Rio de Janeiro i Sao Paulo. Aquí Mariano Rajoy prefereix donar suport a la majoria silenciosa que no es manifesta i gran part de la cúpula del seu partit s’estanca en què tot plegat és una campanya de desprestigi contra el Partit Popular. El prestigi es perd quan el teu tresorer s’emporta quaranta-set milions.

La victòria de la revolta dels brasilers contra la pujada de les tarifes no ens hauria de sorprendre. L’any 1951 a Barcelona va passar quelcom semblant. El preu dels bitllets s’anava a incrementar 5 cèntims, però una sèrie de manifestacions ho va frenar. Un cas utòpic avui en dia perquè ens agrada pagar. Des del 2011 fins avui els bitllets de més consum per al transport a Barcelona, la T-10 i el bitllet senzill, han incrementat el seu preu de 8,25€ a 9,45€ i de 1,45€ als 2€ respectivament. L’Ajuntament de la ciutat justifica aquesta pujada perquè vol fomentar l’ús de les T-MesT-50/30 i T-Trimestre. Acceptem les pujades com l’esclau les fuetades.

Recordant el títol de l’article de Joan Maragall, ‘la ciutat de perdó’, m’atreveixo a dir que semblem el país del perdó. Ni la pujada de les tarifes de la llum, el gas, l’educació i el transport ens evoquen a una revolta de més de set dies. Per què? Home, som europeus. Som civilitzats. La generació actual veu tan llunyana la lluita dels seus avis que es despreocupa, s’emprenya, surt un dia al carrer per tenir la fotografia i ser criminalitzar per la dreta mediàtica i es despreocupa. No s’equivoquen els avis quan reclamen més sang a les generacions actuals. El meu, per exemple, va participar en la revolta del 51. Jo, em compro una T-Jove i espero que la pujada per l’any que ve sigui només de 10 cèntims. Qui dia passa, any empeny.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials