Periodista

Quina relació tindríem amb Espanya?

Una de les raons que solen establir com a base del seu argumentari els unionistes es basa en la relació que tindria una Catalunya independent amb Espanya. Una qüestió en la qual solen reduir la seva tesi amb la total fragmentació de les famílies i la confrontació entre els dos països. Idees totalment contraposades amb l’ideari europeu del segle XXI.

Per poder fer un dibuix de quina relació tenen ara Catalunya i Espanya hauríem de tirar de metàfores. Catalunya seria un dels disset germans d’una gran casa d’ordre patriarcal i conservador. Seríem un germà que no para de demanar, el clàssic malcriat. Sempre volent més. Família desestructurada i plena de gelosia. El fill hauria de marxar, vol marxar i, després de lluites i baralles dialogades, ho aconsegueix.

Un cop pot fer la seva vida, un germà no deixa de ser-ho pel fet de no dormir en el mateix sostre. La relació amb Espanya i les seves comunitats no es construiria sota el paraigües de la ruptura i la confrontació, ans el contrari, ho faria amb la bandera de la germanor i la cooperació. La hipòtesi de la construcció d’una frontera amb barreres d’entrada per separar-nos no correspon amb el requisit de lliure circulació que mana a Europa, és més propi de la noció d’Estat com a imperi del XVIII. No és casualitat que una de les imatges de l’ingrés de Croàcia a la Unió Europa sigui la de cotxes entrant i sortint del país. Clara reivindicació de la llibertat d’entrada i sortida dels estats que formen Europa.

L’altre dia a través de Twitter llegia que alguns temors que solen tenir molts individus amb la independència es basen en la possibilitat de perdre el contacte amb altres persones que no viuen a Catalunya. De la mateixa manera que ara es pot anar a qualsevol punt d’Espanya amb total llibertat, com es pot fer si es vol anar a França, Alemanya o a qualsevol dels països d’Europa, el contacte continuarà sent el mateix. Res impedirà que una família que viu a Catalunya i fora d’ella perdi allò que els uneix, la família.

Una relació de respecte, sense retrets i madura. Cooperació si s’escau i ajuda si és necessària. Catalunya no vol trencar amb ningú, vol créixer. I per fer-ho ha de ser sobirana, gestionant els seus recursos i defensant la seva cultura i llengua sense lleis que la posin en perill. La nostra relació deixarà de ser la de pare enfadat i fill molest per ser la de germans que es respecten i es tenen un tracte d’iguals. La relació que acabarà amb la tensió.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials