Periodista

Ser jove, entre ser un problema i una virtut

Emmarcats en l’estereotip de tenir una edat prematura per fer coses de qualitat i rigor, els joves som un dels pilars de la societat més important pel que fa a la perspectiva del present immediat i del futur del país. Són molts els que s’omplen la boca amb paraules com “vosaltres sereu els qui governareu el país dintre d’uns anys” però pocs els qui ho diuen i fan cas d’allò que estan anunciant.

Un dels problemes més importants dels joves és que estem senyalats per la cultura del beure i festejar. No negarem que hi ha un sector bastant ampli d’aquesta franja d’edat que no dedica gaire esforç en aixecar-se i buscar feina o estudiar per la sensació que tot els hi ve donat -tot i que cal mirar cada cas-. Tiraré d’historieta d’avi, abans els nostres pares treballaven ben aviat per poder marxar de casa i fer la seva pròpia vida, ara, amb aquesta idealització del ‘nou ric’, molts donen per fet que ja els hi donaran el que volen perquè fins ara ha estat així –això explica que hi hagi gent amb 30 anys que no es planteja marxar de casa perquè no tenen necessitat-.

La nostra cultura, l’occidental, es basa en la desconfiança del jove i amb la credibilitat cap a una persona que ja té algun cabell blanc. Sent pràctics, mirem més per la saviesa que la valentia i això no és un defecte, però sí una equivocació. Quan parlem de l’antiga Roma o l’antiga Grècia tots tenim en ment a persones grans que exerceixen la filosofia i estenen el coneixement gràcies a la seva experiència, però també cal saber que qui liderava els exercits i conquerien territoris per generar riquesa eren els joves aconsellats per savis –el que en un govern actual podria ser el President i els seus Consellers-.

Una de les coses que fa encara més evident el mal ús que es fa dels joves és el terme anomenat becari, evolució del que feia uns anys es deia aprenent. Hi ha moltes empreses que estan aprofitant els contractes de becaris per explotar els treballadors joves perquè, a més de fer més feina de la que li pot tocar, ho facin gratis. És evident que per a una empresa tenir a cinc treballadors que no cobren i que cada quatre mesos van canviat els hi surt més rendible que tenir-los en nòmina. La plantilla es regeix amb un organigrama que va des del cap de l’empresa, el gerent, algun departament i tres treballador amb nòmina fins als altres cinc, que són becaris,  que no en tenen.

El problema de tot això porta a un nivell de desmotivació que fa que molts joves s’estanquin per por a errar i amb una perspectiva de futur que et condueix a un salari mínim de 641€ amb un contracte temporal i sense cap tipus de sensació de ser important per a l’empresa. Caldria prendre exemple del Japó on no només amplien plantilla cada any sinó que, a més, a l’hora de prendre decisions importants es dirigeixen als més joves perquè aportin idees que no es basin només en la experiència. A vegades en lloc de coneixement cal tirar d’atreviment.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials