Periodista

Televisivament diferents

El nou programa de la Televisió de Catalunya, ‘Mestres’, està sent tot un èxit. Qui s’anava a imaginar que reunir professors amb alumnes seria tan productiu per la retallada televisió pública? Tv3 té aquestes coses, aquest quelcom diferent a les altres cadenes que et fa sentir proper i mai groller: no veurem mai un ‘Granjero busca esposa’, ‘Gran Hermano’ o un personatge televisiu com Belen Estebandient: “Andrea, menja’t el pollastre”.

I el cert és que és per estar orgullós d’aquesta televisió que emet reportatges atrevits com el de ‘Monarquia o República’, té el valor de tirar endavant un canal HD i els enllaça amb multi plataformes online com el 3alacarta.cat. Quin problema hi ha? La crisi. És obvi que quan s’està retallant en serveis socials la televisió pública en pateixi les conseqüències. En major o menor grau, però és comprensible. No seria coherent que estiguéssim tancant quiròfans però continuéssim tenint els partits del Barça o la Formula 1 pel canal que tots paguem.

Toni Albà em va confessar fa uns dies que la televisió catalana està un esglaó per sobre de la resta de cadenes que hi pot haver a Espanya pel que fa a contingut crític: “quan vas a les Espanyes i planteges un programa com Polònia se’ls hi posa la pell d’eriçó”. Tenim en la memòria bastant recent, i preludi del que seria després Polònia, el ‘Mire usted’ que es va emetre per Antena 3. Un programa de crítica política espanyola que va començar l’octubre del 2005 i va acabar el novembre d’aquell mateix any, és a dir,  va durar un mes. Aquí Polònia va camí de la vuitena temporada.

La Televisió de Catalunya ha estat un dels motors de la normalització lingüística des que es va fundar l’any 1983, i des d’aleshores s’ha erigit com un canal culturalment molt diferent a tots els que hi ha a l’Estat Espanyol. D’acord que tenim un programa de cuina que no és presentat pel Carlos Arguiñano, personatge que et saluda mentre canta “con la punta del nabo”, però tenim un tresor a conservar. Tenim un canal català, per altres com Jordi Canyas del “kukluxcat”, una altra paraula del seu “diccionario de respeto al catalán”, que hem de cuidar i no menysprear. Clar que va bé que hi hagi televisions privades que competeixin per esdevenir la futura líder d’audiència a Catalunya, és bo per la pluralitat. Però el que no serà bo és que es descobreixin possibles tractes de favor.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials