Periodista

Tenir un bon currículum

És molt sentit que la millor etapa de la vida és la dels estudiant. És fàcil de pensar-ho si usem com a font d’informació les pel·lícules com ‘American Pie’ on les orgies i les borratxeres formen part del dia a dia. Tanmateix, hem de lamentar que les úniques orgies que es poden veure són les que hi ha a les pàgines web pornogràfiques que qualsevol nen de 12 anys pot consultar responent a la pregunta “¿es usted mayor de edad?”. L’estudiant ha de ser excel·lent.

Aquesta idea sempre l’he sentida per part de molts adults, per dir-ho d’una altra manera, de la gent del present que ens prepara per al futur. Els mateixos que ens metrallen en què la preparació és fonamental i que el currículum ha de ser una carta de presentació impecable. Impecable per què? Doncs per cobrar 600 euros al mes després d’haver estat més de 15 anys pagant els estudis que t’han de donar una bona feina. Feina que, com ara podem constatar, acabarà sent per qui faci més per menys. Per desgràcia té tota la lògica.

Mires el present i veus que la preparació no és un requisit tan indispensable. No ens fem trampes al solitari, si mirem el que va sembrar l’educació i com van preparar els que aleshores eren el “futur del país” per avui ens podem trobar exemples de polítics com Esperanza Aguirre, persona preparada per ocultar el dèficit de la seva comunitat, o economistes com Rodrigo Rato que gràcies a la seva gestió aBankia ha aconseguit que l’Estat intervingui i costi, per cada persona que cotitza a la seguretat social, 1.352 euros. El que suposa el 2,3% del PIB d’Espanya i el mateix cost que la prestació d’atur en un any o el pressupost de Catalunya per aquest 2012. Tot això sense oblidar les master class en gestió de fons públics, és a dir, en gestionar cap a la pròpia butxaca. Els sus currículum però són impecables.

Aquests que són el present donen lliçons als que “seran el futur del país” i moltes vegades, fins i tot alguns d’ells, exerceixen la docència i surten als mitjans de comunicació lluint un somriure quan parlen de la crisi econòmica: “no home no, com podeu pensar en el corralito?”. Són els que ens parlen de rigor, responsabilitat i serenitat quan resulta que la majoria de personalitats investigades per casos de corrupció, o malversació de cabals públics, es mantenen al càrrec per, segons ells, “responsabilitat”, l’últim d’ells en Carlos Dívar. Personalitats que, quan tenen un càrrec, es mostren inflexibles amb tu però que per la seva part tot és permissible.

Estem en un sistema que t’exigeix que et preparis bé per un futur que, a curt termini, sembla evocat a salaris baixos i preus de consum alts. Un sistema que, fins que no hi ha hagut casos extrems de corrupció, no ha tirat endavant una llei de transparència. El mateix sistema que quan fa desaparèixer els teus estalvis en participacions preferents et torna un 70% en un termini de 10 anys. Un sistema que no pot donar feina a joves amb estudis superiors. Ara bé, lluita per tenir un currículum impecable, el teu futur està en joc. El del sistema, no.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials