Periodista

Torneu a escriure, seu us troba a faltar

“No puc escriure, no en sé. No serveixo”. Aquesta frase, que ens hem pogut arribar a dir més d’un dels qui escrivim articles i veiem el full totalment en blanc, és tan angoixant com simptomàtica de la pèrdua d’unes capacitats i dots que al pas del temps, segurament a causa de la manca de periodicitat, hem anat perdent. Tant de bo el refrany “quien tuvo, retuvo” fos així per a tots els periodistes que es varen llicenciar amb peces magnífiques i que ara amb prou feines publiquen al seu blog personal.

Ser jove i moure’s dins del món del periodisme no implica necessàriament ser un dels qui fa cua per parlar a una tertúlia o aspira a ser famós en el món de la televisió –tot i que per això no fa falta ser periodista-. L’experiència em diu que, malgrat que hi hagi anuncis de facultats de comunicació que ens garanteixin “bon futur”, a Catalunya estem plens d’històries de joves que es llicenciaven en periodisme per no exercir mai l’ofici. Persones que vaig conèixer, per peces marcades per una prosa àgil i paraules que et rellegeixes per acabar de captar l’essència, que han perdut la partitura amb la que tocaven una breu però intensa cançó. Es veuen incapaces de retrobar la inspiració, les seves ganes de teclejar. “No serveixo”

Molts d’ells servirien i complementarien molts mitjans de comunicació amb els seus treballs. Revistes, diaris, editorials que de bon grat apostarien per peces firmades per ells. Però amb la crisi tot això es complica. Fent un cop d’ull a les dades constatem com el nombre de periodistes aturats ha crescut. Respecte el 2008, l’augment ha estat del 811,83%. Una barbaritat que s’entén per l’excés d’universitats que ofereixen el grau de periodisme. Com recull l’informe elaborat per l’equip de Digilab Media, Strategy and Regulation. Només al curs 2009-2010 ja hi havia fins a set facultats oferint l’estudi de periodisme i el doble d’estudiants que a principis del 2000. Només un de cada quatre nous graduats trobarà feina.

Ens hem excedit amb l’oferta, i amb això també hem frustrat a un gran nombre de joves tocats pel talent. No per aquell que es mesura per seguidors i visites, sinó pel regust de la lectura acabada de llegir. Torneu a escriure, marqueu-vos una periodicitat, exposeu només la vostra opinió, el que vulgueu, però torneu a escriure. Se us troba a faltar.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials