Periodista

Tres reflexions electorals

Primera reflexió de la jornada:

L’última enquesta de El Periòdic d’Andorra mostra l’empat entre CiU i BCNenComú. L’evolució de les enquestes ha consolidat la representació de la CUP i la caiguda de Ciutadans (una campanya molt pobre, com mostra el gràfic de l’estimació de vot).

Segons la legislació electoral, per ser alcalde cal la majoria absoluta en el ple municipal o, en cas de no tenir-la, serà qui hagi obtingut més vots.

Amb aquest empat de regidors, cal fer política ficció. Si guanya BCNenComú en nombre de vots, el govern seria per Colau i Collboni, representants del model de Barcelona que han criticat durant la campanya. M’explico, PSC i ICV han governat durant més de 30 anys (1979-2007) mentre que Trias ha ocupat l’alcaldia els últims quatre (2011-2015). Ahir un dirigent d’ERC em deia que s’estava fent una campanya molt populista, ja que s’atorga al govern de Trias un model que no és seu.

Guanya Trias per nombre de vots, l’actual alcalde podria mirar de pactar amb ERC, fent cas a l’acord que van firmar Mas i Junqueras de cara al 27S en el qual es reclamaven acords municipals.

Segona reflexió de la jornada:

El debat sobiranista no és local. Tot i que s’ha intentat que es consideressin aquestes eleccions com la prèvia del 27S, en el món municipal es voten projectes. Fa un any, ERC guanyava les eleccions europees i avui amb prou feines guanyaria dos regidors més a Barcelona. Creix la CUP amb una possible entrada de 2-3 regidors i amb un discurs municipal molt ben treballat.

Aigua clara

Aquestes municipals, però, han servit per determinar les postures de totes les forces excepte Unió, que decidirà si és sobiranista o no el 14 de juny. CDC es mou per la independència, com ho fa ERC, CUP i Millor Barcelona, la coalició de Reagrupament i Solidaritat. El PSC s’ha deixat d’ambigüitats i diu “no”, com el Partit Popular i Ciutadans.

O no…

I què pensa BCNenComú? Ara mateix té el rol que va tenir el PSC fa uns mesos, ni sap ni contesta. Entre els seus militants hi ha federalistes, independentistes i autonomistes. Quan preguntes sobre un posicionament responen amb paraules de la seva líder, Ada Colau, “volem decidir sobre tot els temes”. Barcelona hauria de formar part de l’Associació de Municipis per la Independència? “Això ho ha de decidir la gent”. És la via perfecte per no respondre una qüestió nacional molt important, no hauria de saber el seu votant si el partit que el/la representarà al ple municipal estarà al costat de la Generalitat quan ho necessiti?

 

Tercera reflexió de la jornada:

Compte amb els “és possible que el voti”. El percentatge d’indecisos és molt alt, i una alta participació pot decantar la balança. Ahir un company em deia, “està molt bé dir “sí, m’agrada però no el votaré”, aquestes eleccions són per anar a votar a qui vols”.

Les eleccions municipals solen tenir una participació que voreja el 50%, en un article publicat a El Jardí de Sant Gervasi escrivia que els joves només aniran a votar si detecten algun tipus de canvi real. El fet que Ada Colau pugui ocupar el lloc de Trias, com mostren algunes enquestes, és una crida a la participació. Em deia un company de Sants que ell votaria a Colau “només per fotre al Trias” sense concretar per què. Mentre que una persona gran que no acostumava a votar em va confessar que “aquest cop aniré a votar perquè no vull que guanyi la Colau”. Un vot de reacció que crida a les urnes.

Sigui per qui sigui, demà s’ha d’anar a votar. La democràcia és un dret i un deure. No anar-hi és acceptar amb indiferència un resultat que determinarà molts aspectes socials de la teva vida. Implica’t.



Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials