Periodista

Una ruta per la història de Les Corts

Fa temps un sociòleg va explicar, en un mitjà de comunicació, que una de les mostres més evidents de la manca d’interès de les noves generacions pels moviments veïnals era que no sabien ni el significat del nom del seu carrer. Feia ús de la retòrica “cal saber d’on venim per entendre cap a on anem” per demanar que els barris, les ciutats i els pobles investiguessin en la seva memòria històrica per entendre què varen ser i tenir. Un concepte que el periodista Francesc-Marc Àlvaro, en el seu llibre ‘Entre la mentida i l’oblit’, prefereix anomenar “memòria col·lectiva”.

Si Les Corts fes memòria de la seva història no només constataria que la vida del Futbol Club Barcelona ha anat sempre lligada al barri, sinó que veuria que els seus veïns han conviscut amb un antic monument en honor al dictador José Antonio Primo de Rivera a més de dos més dedicats als caiguts del bàndol franquista durant la Guerra Civil. Si observessin amb atenció trobarien encara un gran nombre de plaques franquistes en habitatges – il·legals des de l’entrada en vigor de la Llei de la Memòria Històrica l’any 2007- i fins i tot podrien arribar a sorprendre’s en saber que hi va haver una presó de dones de Les Corts que va tenir una gran activitat contra preses polítiques entre el 1939 fins al seu tancament l’any 1955.

Amb la intenció de recuperar aquesta memòria perduda es va presentar el passat mes de gener el projecte ‘Ruta de la Memòria Històrica de Les Corts’, realitzat per uns estudiants del Màster en Disseny Urbà de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de l’Associació Acme (Associació per la Cultura i la Memòria) i l’Ajuntament de Barcelona, que reuneix en la pàgina web  www.rutadememoria.wordpress.com els tretze llocs històrics més importants vinculats amb el barri. Un passeig que comença a Francesc Macià amb l’antic monument a Primo de Rivera i acaba amb una visita a la Caserna del Bruc, enclavament militar d’on van sortir els soldats favorables al cop d’Estat el 19 de juliol de 1936. Un itinerari que, irònicament, seguint l’orientació del mapa per la Diagonal, té més aturades a l’esquerra que a la dreta.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials