Periodista

Vocació per enriquir-se

Paral·lelament a la roda de premsa que estava oferint Maria Dolores de Cospedal sobre els papers de Bárcenas, just a sota de casa meva un nen li deia a la seva mare “jo no he sigut”. Les evidències d’un presumpte finançament irregular del Partit Popular i dels ERE d’Andalusia que afecta al PSOE van camí d’acabar amb el bipartidisme espanyol. El creixement de partits com IUUPyDERC i Ciutadans evidencia que el mapa polític, tant català com espanyol, està canviant.

L’amnèsia i la manca de responsabilitat del PP i el PSOE davant dels casos de presumpte corrupció política no només escenifiquen la ridícula interpretació del “ells són pitjors” sinó que, a més, no poden argumentar el “perquè nosaltres som millors”. De Cospedal s’enfrontava als periodistes amb un argumentari limitat, negar-ho tot, i amb la intenció de posar sobre la taula el cas dels ERE d’Andalusia. Óscar López, secretari d’organització del PSOE, valorava la roda de premsa de la secretària general del PP esperant que ningú li rebatés les seves acusacions contra els popular fent memòria d’Andalusia.

Negar-ho tot és posar-ne en mig d’un fangar, més encara quan el president del teu partit diu que “todo es falso, salvo alguna cosa”. Llegir el diari El Mundo aquests últims dies és com anar comprant per fascicles una novel·la negra. L’ordre dels fets i el modus operandi sembla emular les peripècies que feia Al Capone per fer negocis i enriquir-se. S’apunta que Rajoy rebia els diners dins de les caixes dels puros.

El resultat d’aquesta novel·la política que narra la fi del bipartidisme es veu en les enquestes. A Catalunya estem veient com els dos grans partits, PSC i CiU, els únics que semblaven poder ocupar la Generalitat des que es va recuperar la democràcia, han anat minvant la seva posició dominant contra la crescuda d’ERC i ICV-EUiA. Els sondejos mostren que ara mateix ERC guanyaria les eleccions per davant de l’equip de Mas mentre que el PSC empataria en nombre de diputats amb Iniciativa. Pel que fa la política espanyola, IU i UPyD creixent però, fins ara, no el suficient com per col·locar-se davant de PP o PSOE. Seria atrevit dir, vist el context, que això no passarà.

 Governar no és simular ser un nen de quatre anys que un cop descobert que ha provocat una destrossa diu “jo no he sigut”. És afrontar responsabilitats, ser conseqüent i no negar-ho tot de facto. Alguns analistes apunten que el fet que els partits “petits” no tinguin casos de corrupció a les esquenes es deu a què no han governat. Interpretem que el poder corromp? Si és així, regulem el poder i legislem-lo perquè no puguin omplir-se les butxaques, que els concursos públics siguin transparents i el finançament dels partits regularitzats. Ser polític ha de ser una vocació, no una professió per enriquir-se.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials