Periodista

Welcome, Joan

Ara mateix no toco terra catalana, a punt imprescindible per entendre el títol. Anglaterra, en concret Eastbourne, serà la meva llar durant els mesos vinents on, a l’igual que molt joves compatriotes, miraré d’aprendre un idioma imprescindible “per al meu futur” però que no és requisit per governar a l’Estat espanyol. La dignitat dels líders polítics es veu una mica compensada amb un president de la Generalitat que es defensa en parla anglesa i francesa.

Apunts per marxar

A principis de setembre ja donava per fet que marxaria, i octubre ja ho tenia tot firmat. Sabia quines dates, quins llocs, a quin college faria les classes. Però com sol passar sempre, fins a última hora no ho acabes fent tot.

Recomano un parell de coses per als qui estigueu pensant en marxar.

Compte corrent: EVO Banc és l’únic banc que no cobra comissió per cada vegada que treus diners des de l’estranger i vols mantenir un compte des del teu país. Especifico, fins a quatre cops pots treure diners sense carregar res de despesa. A la cinquena es cobra una quantitat superior a un euro. No tenen cap percentatge d’interès en les targetes de crèdit i dèbit, i les transferències a altres bancs és a cost zero. Una delícia en vistes de les ofertes d’altres entitats.

Línia de telèfon: És imprescindible tenir un mòbil lliure, és a dir, no lligat a una companyia. El que no és de vital importància és tenir una targeta SIM feta a casa. A Anglaterra, i en concret on jo estic –que equivaldria a la distància que hi ha de Londres, comparat amb Barcelona, i magnitud, a un poble del Maresme com Calella o Malgrat de Mar-, és fàcil trobar botigues telefòniques on poder adquirir una targeta per al mòbil amb uns preus bons que inclouen trucades, missatges i internet. Jo estic utilitzant una de prepagament que em va costar 10£, preu que ja inclou la mateixa quantitat per consumir. Però se’n poden trobar per quasi 6£ o de 15£ que ofereixen molt bones prestacions.

Setmanari

Agustí Calvet ‘Gaziel’, l’any 1914, escrivia en una secció a La Vanguardia titulada ‘Diario de un estudiante en París’ la crònica dels fets que succeïen a la París de la Primera Guerra Mundial. Ni per similitud, ni tan sols per temàtica es pot comparar. Però mantenint aquesta ànima periodística per explicar que passa al meu voltant, molt similar al que fa l’amic Albert Bermúdez al seu blog No paro per casa, em proposo narrar-vos setmanalment els capítols més interessants d’aquesta breu estada a Eastbourne ‘the sunniest place in UK’ –concepte que fins i tot té la seva polèmica com es pot llegir en aquest reportatge del The Telegraph .

 

Avís sobre la secció ‘Portada de la setmana’

Durant aquest temps, la secció de cada diumenge ‘Portada de la setmana’, romandrà inactiva 

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials