Periodista

“Yo soy español, español, español”

Les imatges rebudes des dels Jocs Mundials de policies i bombers han fet que mig món vegi amb mals ulls el comportament i la reacció dels participants espanyols envers el castell que estaven fent els catalans on poder alçar la bandera catalana, en aquest cas estelada, i comprovar, de primera mà, la tensió que es respira aquí.

Molts comentaris nord-americans parlaven de l’ofensa que comporta ensenyar l’estelada, com si d’un objecte racista fos o d’un símbol nazi es tractés, símbol, per cert, prohibit, no com els de la Falange. Fets els aclariments i amb raonament, molts d’ells han entès que significava aquesta bandera: “no és un símbol anti-espanyol, és d’independència i República catalana”.

Dit això, cal fer una reflexió del que ha succeït. Els Estats Units han vist com un nombre considerable de policies i bombers espanyols escridassaven i insultaven als catalans, un fet que, primer de tot, ens hauria d’espantar si hem de saber que els podem necessitar per apagar un foc o hem de ser investigats per ells. Aquests actes no haurien de succeir mai! Aquestes mostres d’odi no corresponen al segle XXI, són més típics de confrontacions bèl·liques, d’odi profund per haver atacat o fet mal a algú.

Els crits “yo soy español” no ens fan cap mal i tampoc ens l’han de fer. Tu ets espanyol, i et sents espanyol, doncs aleshores perquè no respectes qui se sent català? Per llàstima, perquè no hi ha altra paraula, dir català i espanyol, ara mateix, porta sempre a una reacció que tots ens coneixem: odi o amor. Ho hem comprovat aquesta setmana amb el perdó d’en Cesc Fàbregas per haver portat l’estelada comunista pensant-se que era una senyera. Twitter anava ple d’insults cap a un jugador que feia un any havia donat la passada de gol a Iniesta a la final de la Copa Mundial FIFA, va passar de l’amor a l’odi més profund i cruel. La raó? La bandera.

No pot ser que hi hagi tanta crispació i tant poc respecte. Jo mateix he viscut de primera mà a Pamplona com em preguntaven si era un “catalán normal o no”, normal volia dir que se sentia espanyol.

Hem de posar fi a tanta tensió i nacionalisme de mascle. No pensar sempre el mateix i evolucionar. És difícil, i molt, sabent la quantitat de mitjans que ajuden a fer créixer el malestar cap el veí, però siguem intel·ligents, deixem-nos d’estereotips i respectem totes les banderes perquè ara mateix, no sé ben bé que deuen pensar tots aquells que cantaven el “yo soy español” fa un any quan un català va fer la passada de gol per guanyar una estrelleta i ara veuen com els representen els policies i bombers als Estats Units.

Close
Benvingut a joansole.cat
També em pots seguir a les xarxes socials