La meva història
Era l’època on Buenafuente presentava un dels seus late night shows a TV3, no sabria dir l’any exacte, però recordo que jo era al llit i sentia de lluny com els meus pares no paraven de riure. Empès per la curiositat, em vaig apropar al menjador i mig amagat vaig veure, fascinat, com algú sol davant de càmera podia fer riure a les dues persones més importants de la meva vida.
La fascinació amb la qual vaig viure aquell moment em va empènyer a començar a enviar currículums a tots els mitjans que coneixia. Clar que, amb 14 anys i sense experiència en absolutament res, ningú es prenia la molèstia a respondre. No era l’època en què enviaves un email i llestos, no, imprimia el CV a casa, anava a la redacció del mitjà en qüestió o enviava una carta a la seva direcció… Explicat així crec que em sento més gran que fa dos paràgrafs.
Ja amb 20 anys, gràcies al fet de ser pesat -o constant, que queda més bé- la revista La Torre de Barcelona em va donar la meva primera oportunitat i les ganes de continuar creixent em va animar a fundar i dirigir el diari universitari IntocableDigital.cat. Una capçalera que, tot i estar formada per gent molt jove, va fer coses molt ben parides! Hi col·laboraven periodistes com en Toni Cruanyes, l’Albert Sáez i Toni Aira. Periodistes com Jordi Turull i Miquel Iceta. Cobríem tot allò que podíem i fèiem una cobertura molt humil, però atrevida, un fet que ens va portar a registrar més de 15.000 visites mensuals… Que en el context dels anys 2010-2013 no estava gens malament!
Mentrestant, la carrera universitària seguia el seu procés. Vaig tenir el plaer de fer pràctiques a RAC1 i El Punt Avui. Un cop vaig acabar el Grau en Periodisme vaig refundar el diari per emprendre Revista Mirall, una capçalera que encara avui segueix ben viva!
Si amb tot el que he explicat encara no ha quedat clar que soc una persona que li agrada sempre buscar nous reptes, espereu-vos. És acabar la carrera que escric el llibre ‘Entrevistes amb el Quart Poder’, una reflexió sobre el periodisme català que comptava amb la col·laboració de José Antich La Vanguardia, Enric Hernández El Periódico, Xevi Xirgo El Punt Avui i Carles Capdevila Diari Ara.
Amb 24 anys començo a escriure articles d’opinió per al web de El Periódico i juntament amb en Pau López i en Joan Vila, tinc l’oportunitat de dedicar-me a la meva gran passió: la ràdio. M’encarrego de presentar el programa d’entreteniment Radiocràcia, primer a l’emissora local Ràdio Trinitat Vella i després a Ona de Sants-Montjuïc.
Mesos més tard, el febrer del 2015, presento el llibre Cinc mirades del periodisme internacional, una publicació d’entrevistes en què participen els periodistes Martí Anglada, Toni Cruanyes, Marc Marginedas, Jordi Pérez Colomé i Sergi Vicente.
Com podeu veure, en aquell moment la meva carrera professional tenia un enfocament molt periodístic, fins que el 2015 començo a conèixer l’altra part de la trinxera, la de la comunicació corporativa.
M’incorporo com a cap de premsa de Millor Barcelona durant la campanya electoral municipal a Barcelona. El juliol del 2015 em criden per ser el cap de premsa de l’Eduardo Reyes, president de Súmate, i número 6 de la llista de Junts pel Sí, pel període electoral i en paral·lel exerceixo d’assessor de comunicació de l’entitat Súmate.
Començo a participar en diferents tertúlies televisives i radiofòniques. El 2016 faig de presentador i guionista del programa Becaris Precaris a Ràdio Kanal Barcelona, un programa d’humor amb l’Albert Bermúdez i en Bernat Castro i exerceixo d’assessor de comunicació periodística al grup Catmèdia S.L amb molt bons resultats. El seu diari, el Directe.cat, registra els seus màxims històrics amb més de 920.000 lectors únics al mes.
Tot això està molt bé, però i la ràdio? Sant Tornem-hi. Gener de 2017 comencem amb en Gerard Sesé, Jordi Mestre, Patricia Castro i en Joan Vila el programa ‘Muts i a la Ràdio’, un programa de debat en clau d’humor sobre les qüestions més banals del dia a dia.
Juliol del 2018 fem el llançament de La República, el projecte pel qual vam estar treballant durant dos anys al directe.cat. En aquest nou diari exerceixo de redactor en cap. El maig del 2019 tanco l’etapa de redactor en cap de La República després d’aconseguir en 28 dels 32 mesos l’objectiu de superar les 700.000 lectures úniques per dedicar-me plenament a Revista Mirall.
En aquell moment comença una etapa molt curiosa, que és la de fer espectacles en directe. Sí, tal com sona. Al bar Craft Barcelona vam fer la primera temporada d’entrevistes de ‘La Cova’. Un format de converses d’humor en directe al bar on vam tenir el plaer d’entrevistar figures com l’Òscar Dalmau, l’Elsa Artadi i el Gabriel Rufián. I com a fita encara millor, col·laboro com a tertulià al Catalunya Nit de la Laura Rosel.
Tot i que el panorama semblava bo i estable, la Covid s’ho va carregar tot. Sense l’opció de seguir el programa i amb l’aturada en sec de totes les activitats que volíem dur a terme amb Mirall, vaig viure la situació professional més complicada. Pràcticament sense ingressos, em vaig especialitzar en l’estratègia de creació de contingut i captació de clients per al Craft Barcelona. Amb la reobertura parcial dels bars i les limitacions d’aforament calia buscar la manera de connectar els clients amb el local, i va anar força bé! Però la inestabilitat amb els tancaments dels locals d’oci la situació era molt crítica fins que… El Barça va caure a Lisboa 8-2 contra el Bayern.
L’equip de la Plataforma Més que una Moció em va proposar ser el responsable de premsa i estratègia digital de la campanya. Certament, no era una feina remunerada, però em va donar la motivació per oblidar el context tan dolent que estava vivint.
Tant és així que arran de la bona feina feta la candidatura de Víctor Font a la presidència del FC Barcelona, Sí al futur, em va proposar ser el social media manager i coordinar l’equip format per l’Albert Medina, la Mònica Garcia i l’Èlia Planchart. Des de la creació de contingut a l’estratègia. Va ser una gran experiència.
El 2021 torno reactivo la meva activitat com a freelance, enceto l’etapa com a responsable de comunicació i expert en comunicació corporativa a YouPlanet, encarregant-me de la part corporativa i de la presidencial, amb la gestió de la comunicació del CEO i fundador de l’empresa, Luis de Val. El 2022 assumeixo el rol de responsable de comunicació i PR (Relacions públiques) de tot el Grup YouPlanet, encarregant-me de la reputació i la notorietat de l’organització.
Com veieu, és una història amb alts i baixos però amb una constant: la de buscar nous reptes, assumir responsabilitats i guanyar experiència. Anirà millor o pitjor, però m’ho passo bé. No us enganyaré.
